Passa al contingut principal

QUE L'ALÈ SIGUI LLUM

Quan hom tanca una porta, queda la llum dins. Quan hom la fa fora, què queda? Si escriu, si canta, potser la llum trobarà l'escletxa a l'exterior. I el cicle recomença. No oblidem respirar, ni sospirar. Deixar que l'alè també sigui llum.



Comentaris

  1. deixem que l'alè aleni i anheli fils de llum i teixits de claror

    ResponElimina
  2. Cantireta del meu cor, jo cada cop que respiro a fons, em punxa l'ànima...

    ResponElimina
  3. L'alè, qualsevol gest, senyal, color, cosa, pot ser un acte de paraula, pot ser llum.
    L'amor a la paraula fa que tot puga ser llum.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Bona cantantesa...i avui hem fet 73 gols!

    ResponElimina
  5. Quan l'altre pren l'alè, i el guarda, esdevé etern.
    M'heu emocionat amb els vostres comentaris.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars