Ves al contingut principal

QUE EM TORNIN ELS CALÉS!!

Aquesta malallet ve d'aquí.  La cançó es diu "Life Is a Lemon and I Want My Money Back", d'en Meat Loaf, del seu disc "Bat Out of Hell II", que sortia a la venda l'any 1993. Sembla que el que diu encara és vigent. Apugeu el volum i crideu ben fort quan diu "You can shove it up your a..."!! AAAARRRRGGGHHHHHH!!!!



O tot o res,
i és res el que sempre em donen,
cada cop que l'engego, m'emprenyo i acabo cremat.

Sempre hi ha una cosa,
sempre hi ha una cosa que s'espatlla,
és l'única garantia, va així, és el que hi ha.

És un atac sense fi,
tot és una mentida i és un fet,
la vida és una merda i vull que em tornin els calés.

I tots els carallots,
i tots els titelles amb els centimets (N.T: De fet, diu "calerons")
són els que fan les lleis, no és un joc, és una desfeta.

Hi ha desesperació,
hi ha desesperació en l'ambient,
deixa la roba tacada i ni el detergent la pot treure.

I sempre rellisquem entre les esquerdes
llavors la peli s'acaba, fos en negre,
la vida és una merda i vull que em tornin els calés.

Que em tornin els calés (2)

I l'amor?
És deficient! Es parteix en dos.

I el sexe?
Deficient. No dura per sempre.

I la teva família?
Defectuosa. Han esgotat les piles.

I els teus amics?
Defectuosos. No hi ha peces de recanvi.

I l'esperança?
Defectuosa. Corsecada i malmesa.

I la fe?
Defectuosa. Esparracada i tronada.

I els teus déus?
Defectuosos. Van perdre la garantia.

I la teva ciutat?
Defectuosa. Com un carrer sense sortida.

I la teva escola?
Deficient. Un munt de mentides barates.

I la teva feina?
Deficient. De vell enllà no s'hi pot arribar.

I el temps de ser petit?
Deficient. Mort i enterrat.

I el teu futur?
Deficient. I te'l pots fotre per on te càpiga! (N.T. De fet, diu "pel cul")

Que em tornin els diners (2)

O tot o res,
i és res el que sempre em donen,
cada cop que l'engego, m'emprenyo i acabo cremat.

Sempre hi ha una cosa,
sempre hi ha una cosa que s'espatlla,
és l'única garantia, és així, hi ha el que hi ha.

És un atac sense fi,
tot és una mentida i és un fet,
la vida és una merda i vull que em tornin els calés.

Que em tornin els calés
que em tornin els calés.

Traducció/Versió de Montserrat Aloy i Roca











Comentaris

  1. I tot per culpa dels bancs dirigits per encorbatats amb uns estudis que t'hi cagues de bons que l'únic que han fet és omplir-se les butxaques i sortir impunes de tant de robatori i gestió pèssima.

    No sé si de vegades tenim el que ens mereixem o el que volem o, espero, el que permetem.

    Ostres, molt bona idea això de la trobada. No sé si podré venir, a veure si m'ho puc muntar, però si en feu una altre de cara a l'hivern segur que sí. És que aquestes dates estivals són complicades...

    ResponElimina
  2. fart deque sempre paguem els mateixos......estic molt emprenyat

    ResponElimina
  3. Mola, el troç de carn
    I nosaltres restarem amb els caps cots i les butxaques buides, esperant que algú faci alguna cosa

    és el principi de la fi..

    ResponElimina
  4. Realment sembla escrita per avui mateix, després d'escoltar la intervenció del president del govern espanyol davant els il·lustres diputats del Congreso.
    Curiosament, avui he escoltat bona part de les velles cançons dels Esquirols, i m'he ensopegat una entrevista recent on parlaven sobre la gran quantitat de textos nihilistes que veuen en la música actual. Nihilista, ho és un bon tros aquesta cançó. Però se'm fa difícl¡il retreuere-li això al bo del Meat Loaf. No sé per què.

    ResponElimina
  5. Vaja, el temps passa però el tema segueix vigent.
    Ara de tornar els diners, ni parlar-ne, en tot cas ens els prenen!

    ResponElimina
  6. Sabeu? Cada cop que miro els meus diners, hi trobo a faltar algun cèntim.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX