Ves al contingut principal

DELICIOSAMENT TURCA

Vet aquí una semblança poètico-gastronòmico-cultural de la meva breu però intensa estada a Istambul. La part sensual NO va tenir temps de ser-hi, ho sento ;)

A cavall entre Occident i Orient, la cama despullada, el cap roman cobert de pensaments...


Amb l'ànima predisposada a l'aventura, he sabut conjugar els substantius LLENTIES i BULGUR. He menjat fantàsticament bé, amb llengua picant i alegria als ulls. He parlat en català, castellà, anglès i francès (oui, je peut m'exprimer un petit peu en français ...) mentre de fons sonava el turc com a excusa ( a cops, massa protocolaris, he de dir, i massa encorbatats, per marcar diferència entre els mestres i els deixebles de l'escola )  He anat des de Findikzade al pont de Gàlata dos cops, en tramvia i a peu. He begut cervesa mentre al meu cos s'encenien guspires de bellesa eterna amb la silueta d'Hagia Sophia il·luminada per l'electricitat i per la Lluna. He passejat per places plenes de gent que venia de tot a tothom, en una llengua dolça i antiga. He escampat àtoms meus per les arcades centenàries del Grand Basar, envoltada per ulls masculins que es penjaven dels pits i dels malucs, i amb llengua salaç imaginaven ofertar-me catifes de llana sota làmpades de vidre plomat amb colors irisdiscents mentre ens prenem te i em toquen la pell unes pashmines esplèndides de caixmir sobre la pell quasi despullada...

He menjat simit com aquell que beu petons de la boca de l'estimat....

He treballat la farina fins aconseguir el tacte de la pell del bebè. He envejat les mans del cuiner si les enfonsava en xocolata i nous i sucre, i en feia pecat de gula. He creat nius de carn tova i especiada que s'ha tornat petó de sèmola i molècula de saliva especiada...
He dormit en un quatre estrelles que era com de tres, i a la dutxa no hi havia telèfon per a poder-se ruixar amb sensatesa aquells llocs que... ( m'estic posant sensual, ho deixo córrer...) He enviat whatsapp perquè els que m'estimen sabessin que continuo viva i somrient. He escrit correus a qui patia perquè me segrestessin, els harems encara hauran de pagar per a tenir-m'hi dins. M'he emocionat amb uns ulls preciosos d'un nom amb significat intens, i unes mans amb penyora. He giravoltat amb els derviches, els ulls penjats de la gravetat immòbil, el pensament lliure i la mort que ens turmenta. El cafè turc m'ha fet la pell morena i la gola ensucrada. El te m'ha donat motius per parlar sense cansar-me del perquè som el que som, i fem el que fem, de bon matí amb l'esmorzar, i abans de cloure els ulls pensant en la propera crida del muecí...



I he deixat una part de mi a Istanbul, mentre queia el sol al Bósfor, i les mesquites es preparaven per a ser immortals en els meus ulls, i jo, mortal, ja les enyorava.

PD. Aquest disc és genial. Se diu "Far East Suite", i és del grandiós Duke Ellington.

Isfahan - Duke Ellington & His Famous Orchestra by Duke Ellington & His Orchestra on Grooveshark

Comentaris

  1. No és un país que tingui moltes ganes de visitar, però la teva descripció és poèticament deliciosa!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Un simit amb un te ben dolç, Miquel?

      Petons!

      Elimina
  3. M'encantaria anar a Istambul!!! Que guayyyy!!!! ;-)))

    ResponElimina
  4. doncs si et falta la part sensual hi hauràs de tornar un altre cop ;)

    ResponElimina
  5. :) Genial descripció, em trec una dotzena de barrets seguits...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin armari més ben proveït, Carme! ;DD

      Gràcies, estimada.

      Elimina
  6. Uaaaaaau, quin viatge més poètic!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser especial per moltes coses. La companyia també era (i és) excel·lent.

      Elimina
  7. Vaig escoltant la música d'Ellington i passetge pels carrers d'Istambul amb tu, de la Turquia que ens du a l'antic imperi romà d'Orient.
    Els menjars i els hotels, quines coses més sensuals, com no estar amb la nostra estimada/t en eixos llocs i no fruir-ne?

    M'ha encantat la teua experiència que he viscut jo una mica amb la música de fons.

    Una abraçada ben forta

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. I una altra de meva, Vicent. Celebro que hagis estat feliç amb aquesta companyia ;)

      Elimina
  8. Mare meva, Cantireta!!! Avui sí que ets tu, la dona que em va encisar amb l'escrit dels 40 anys, aquella dona que amb les paraules t'embolica i no deixa anar. No has tocat la part sensual, a tall personal, però tot el que has escrit ruixa fragàncies de sensualitat.
    MERAVELLÓS!!!
    Petonsssssssss!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em coneixes... la meva pell fruita en tot verb que l'encisa.

      Elimina
  9. Això que has escrit i viscut és una forta passió turca. Hi hauràs de tornar. Dona, si anaves amb la pell quasi despullada, com dius, no fa estrany que els homes se't pengessin... ¡temptadora!
    Ara a escriure un llibre ben eròtic, que es veu que tenen èxit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'han convidat. Però el Sant no se'n fia ;)

      Elimina
  10. Ostres Cantireta, quina passada de viatge...Veig que l'altre "pasión turca" de moment, l'has deixada de banda...Però pots fer cas de l'Olga i encara que no ho hagis viscut, t'ho pots imaginar...Sobretot perquè deus haver vist una munió d'ulls negres com la nit, i si a més se't penjaven!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostras... no t'ho pots ni imaginar ;)

      Petonets.

      Elimina
  11. La teva descripció de les delícies turques fa que encara siguin més llamineres!
    En volem méeeeeeees!
    Sis plau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dolços turcs són iguals de perillosos que els ulls que se'ls miren... aiaiai... ;D

      Elimina
  12. Que bé que t'ho has passat, punyetera! Magnífic post i bon acompanyament musical. (Per cert, això de l'acompanyament musical t'ho he copiat al meu blog.
    N'he començat a fer una llista per escoltar, a l'esquerra de la pàgina.
    També he fet la llista dels poetes que apareixen al blog, enllaçats. Clicant-los es va a un post seu. Ets la primera de la llista.
    No facis cas de que no hagi fet més comentaris. He passat, i encara, uns dies no massa bé.
    Petó i abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que tornis per aquí, et trobava a faltar.

      Quin honor... estaré a l'alçada? ;)

      Una abraçada enorme!

      Elimina
  13. Montse, mira't sisplau, al meu blog, uns poemes de l'Elisabet Juncà (Banyoles) i diga'm què et semblen.
    Petons.

    ResponElimina
  14. No he anat mai a Istanbul però després de llegir aquest post, no crec que l'Istanbul real m'agradi mai tant com la descripció que n'has fet a través dels teus sentits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'omple d'orgull que una persona com tu, que escriu tan bé, digui que viatjar mitjançant els meus sentits hagi estat tan profitós ;)

      Salut!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX