SI FOSSIS...
Si fossis una línia, series la de l'horitzó. No pas per la bogeria, ans al contrari, per la sensatesa. Si fossis una paraula, seria poble, o terra, o ànima. Si fossis matèria, la pedra sota els peus, la sorra, la més alta.
Si fossis jo, m'agradaria saber que tu ets en mi com en la llengua que ens agermana.
(Espero que li agradi... Participació al joc de Col·lecció de moments)
Uiiii.... jo sóc incapaç d'endevinar-ho!!! però t'ha quedat molt maco, això sí! :P
ResponEliminaÉs preciós... i si cal donar pistes afegides, aquesta nit, les donarem, demà una nova oportunitat.
ResponEliminaNosaltres som paraules i la llengua, la nostra veu. Un post molt bonic.
ResponEliminabonic
ResponEliminaBonic, però jo també estic perdut.
ResponEliminaA TOTS: és una pista sobre un blocaire. Terra, pedra, cel i llengua catalana.... té un gran registre de vocabulari i és del barça.
ResponEliminaAra sí... o no?
ÉS del baix Segre.
ResponEliminaI un i dos, i un i dos! Vaig marcant els passos i entro ballant a ca teva, al ritme de Wolfcreek Pass, per agrair-te, enormement, aquest "si fossis"!
ResponEliminaI un i dos, i un i dos! Tots a ballar!
De tot cor et dic, que m'has ben captivat amb aquestes paraules! Me les guardo i les enllaçaré a la barra lateral del meu blog!
I un i dos, i un i dos! Caram quina marxa!
Per cert, gràcies per considerar-me nadiu ponentí, però no ho sóc pas, que sóc nascut a la plana barcelonina, però de mare, família, sang i arrels ben ponentines, això sí! I sempre a redós d'aquest riu en el que m'hi he banyat centenars de cops... lo Sègre (així, amb una E ben auberta i una altra ben tancada).
Potxó Cantireta!