S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 7 de maig de 2015

He traduït un bocí d'abril al maig

APRIL is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
Winter kept us warm, covering
Earth in forgetful snow, feeding
A little life with dried tubers
Summer surprised us, coming over the Starnbergersee
With a shower of rain; we stopped in the colonnade,
And went on in sunlight, into the Hofgarten,  10
And drank coffee, and talked for an hour.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
And when we were children, staying at the archduke’s,
My cousin’s, he took me out on a sled,
And I was frightened. He said, Marie,  15
Marie, hold on tight. And down we went.
In the mountains, there you feel free.
I read, much of the night, and go south in the winter.

L'abril és aquest mes tan cruel en què els lilàs neixen
de la terra erma, s'hi mesclen els records i el desig i
es regiren les rels mortes amb les pluges primaverals.
L'hivern ens acotxà en la terra coberta de neu despistada,
i una vida minúscula es nodrí amb tubercles secs.
De cop arribà l'estiu, un xàfec d'estiu caigué 
sobre el Starnbergsee; ens aturàrem sota els porxos 
i després ens amaràrem de sol al Hofgarten,
i bevèrem cafè, i xerràrem molta estona.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
Quan érem canalla, i fèiem estada a ca l'arxiduc,
un cosí meu, un cop em va convidar a anar en trineu
i em vaig espantar. Em digué Marie,
Marie, agafa't fort. Lliscàrem pel pendent.
A la muntanya et sents lliure.
Llegeixo gran part a la nit, i a l'hivern viatjo al sud.

Intent de traducció de T.S. Eliot per part de Montserrat Aloy Roca. Avui, a Reus, a les 8.30 pm.


10 comentaris:

  1. La Marta Pessarrodona recitarà aquest poema el dimarts 12 de maig al CCCB.
    M'agrada la teva traducció, no gaire literal, com és estil teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agradaria de ser-hi...

      Gràcies per l'elogi! :-)

      Elimina
  2. L'abril un mes cruel?
    Hi ha abrils de tots, des dels més bells als més tràgics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir ens en vam fer a la idea, de mesos no tan durs com el de l'abril. O més, tot depèn del que visquis....

      Elimina
  3. Molt treballadora estàs. No sé si la traducció és o no literal, però Eliot és un poeta difícil per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal llegir aquest poema poc a poc i en veu alta, per amarar-se de les seues contradiccions i de les imatges canviants entre línies. Jo no sé traduir Eliot, reconec que em cal més paciència i estil.

      Mercès per l'elogi. Treballo... ;-))

      Elimina
  4. Gràcies per la teva aportació ahir, i la de l'Andreu. Li vam donar molts tombs ahir al poema, i crec que el Xavier i Glo.Bos.blog podrien haver trobat arguments per desmentir els seus propis comentaris.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei!

      Portar un escriptor a segons quins llocs suma punts per a la literatura ;-D Crec que si el Xavier i la Glòria haguessin vingut igual se l'aprenen en alemany....

      Més abraçades!!

      Elimina
  5. Sempre m'ha sonat tens aquest poema (per la rima i potser sobretot perquè el meu anglès és impostat). M’agrada la suavitat de la teva traducció i sobretot la part del trineu.

    ResponElimina
  6. Gràcies per la teua traducció que vol explicar el que és precís i concís en el text original. Així ens ajudes a entendre-ho millor. Eliot s'ha de llegir en veu alta.
    Gràcies Eduard per les teues aportacions . Ens van ajudar a comprendre el poema. Parlaves de crisis vitals en T. S Eliot . Viure no és estar en crisi ? Les arrels mortes . D'aquestes arrels mortes que escrius en surt la bogeria de les fulles i les flors d'abril. Abril és cruel, per contrast, perquè els hiverns són llargs i erms, i freds. I les arrels mortes tornen a llucar. Sobtadament.
    De més a més , en el poema hi ha un punt i coma formidable : parla del mateix però és des de un altre lloc, des d'una altra posició. Marcel també ens ho explicà, tambe.
    I és veritat, Cantireta, : el millor vers és el primer. Un vers paradoxal , sí. Abril és el mes més cruel.
    Per a nosaltres, abril pot ser un mes esplendorós : oblidem la foscor, oblidem la fred, oblidem les branques seques de l'hivern, però per a Eliot, no.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!