Ves al contingut principal

OVELLA (jo, clar)


Llegeixo qui desbarra. No us vull posar el nom ni el cognom, no cal que us enfurismeu més després d'un dia com avui, en què es fa carn d'olla de la situació política, social i econòmica del país. Tanco forats virtuals. Comento pel uatsap. N'obro un de menys abstrús (que no rima amb estruç) i veig que en T.S. Eliot parla d'altres a qui aprecio molt, i em comforta. D'aquí a una estona aniré diligent a barrejar-me entre el ramat. Vull veure ovelles angleses, de les que prenen te i galetes i diuen "Baaaaaahhhh...!" com qui badalla elegantment. 

PS. Us deixo un escrit molt curiós del traspassat Alfred Sargatal, que va traduir T.S. Eliot al català, sobre la traducció i la seua vida. 


APRIL is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
Winter kept us warm, covering         5
Earth in forgetful snow, feeding
A little life with dried tubers.
Summer surprised us, coming over the Starnbergersee
With a shower of rain; we stopped in the colonnade,
And went on in sunlight, into the Hofgarten,  10
And drank coffee, and talked for an hour.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
And when we were children, staying at the archduke’s,
My cousin’s, he took me out on a sled,
And I was frightened. He said, Marie,  15
Marie, hold on tight. And down we went.
In the mountains, there you feel free.
I read, much of the night, and go south in the winter.

Comentaris

  1. molt interessant ......ui amb les esquilades ....i els pastors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a les esquilades "à la mode" vaig al perruquer de capçalera, mai millor dit. Pel que fa als pastors, a Verdú ja no en tenim. Se va morir l'últim.

      Altra cosa són els perruquers de tupè engominat i els pastors que amb biblies de cartró lluent fan passar miracle per ciència empírica. Que n'hi ha més que faltes d'ortografia a Mediamarkt :-))

      Petons!

      Elimina
  2. Això de 'l'abril el més cruel dels mesos' també ho diu Joan Vinyoli. No recordo si hi va posar cometes, serà qüestió de comprovar-ho, perquè les mossegades literàries, per no dir plagis, són a l'ordre del dia.
    Gràcies per la gentilesa, fillola.
    No cal confondre amb 'filloa' (de 'hojuela' però en asturià i gallec). Són com creps i la mare ens les feia plenes de crema i amb canyella i sucre per sobre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Padrina,

      des que miro lo TS Eliot ja m'ha augmentat la miopia i disminuït les neurones al meu cervell ja de per sí esbarriat :-) En català els drets de reproducció estan més protegits que la roba interior de la Madonna. En fi, que traduiré jo a risc de que m'apedreguin els que entenen a TS Eliot en la seua llengua vernàcula.

      Pel que fa a les filloles (servidora) m'apunto a menjars com els que descrius. Semblen colofons exquisits a dinars literaris.

      Abraçades primaverals!!

      Elimina
  3. Abtrús em qued , talment unbè negre. perdut el nord no se per on he de pendre , si acas enviar-los tots a pendre. cruel el temps on per ventura solsament l´unica salvació sigui poetica.
    No cal traducció per l´abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat,

      M'apunto a enviar a algun planeta per descobrir als que ens tracten com a moneda de canvi. Visca la poesia que ens permet treure la ràbia en versos lliures, i rimem si volem.

      Això sí, les abraçades són internacionals. L'escauforeta la fan en tots els idiomes.

      :-p***

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX