Ves al contingut principal

Caps a Calders?


Van convidar-lo a pensar. Els dits van recórrer tants cops l'alfabet de les seves pigues que demanà que li repetissin el prec. Hi tornaren. Va convidar-lo a pensar en ella.
                 
 %%%%%

Van convidar-lo a pensar. D'un esternut ben encertat el pensament caigué fulminat a terra. Un sospir entrenat com a ATS el va socórrer i el tornà a la vida. Vestit amb un llençol blanc, va començar a parlar en llatí amb un marcat accent segarrenc. 

¿?¿?¿?¿
Van pensar a convidar-lo. Declinà amablement la invitació. Preferia ser fidel al seu amic Calders, que sempre deia: "Van convidar-lo a pensar. Declinà amablement la invitació. Ja pensaria a casa." Casum lo Calders, sempre li prenia el primer lloc a taula. Sospitava que al llit també. 

ÇÇÇÇÇÇÇ

Van convidar-lo a pensar. Mentre es decidia, ella menjava cireres i deixava els pinyols damunt del pensament, que coincidia a la perfecció amb el solc perfumat entre els seus pits. No se'n sortia, ni volia sortir-ne, d'aquest convit. 



Esverat des d'AQUÍ :-))





Comentaris

  1. Quin gust menjar-se aquestes cireres, que la pluja ha rentat ...Hi ha qui es cruspeix els pinyols també...

    ResponElimina
  2. Justament fa un any vaig menjar cireres per postre. Casualitat? Jo no ho crec pas

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX