Ves al contingut principal

El bany




EL BANY, 
                  Joan Vinyoli


A l'aigua ens abracem: té el pubis 
escarolat, la gropa sumptuosa, 
que en jo tocar-la es fa més plena encara. 
M'hi encavalco. 
                          Fuig. 
                                   Entrecuixem. L'agafo 
pels flancs, amb besos l'asfixio. 
                                                  Fuig 
un altre cop, però ja llangorosa, 
flonja i ardent. 
                        Així que surt del bany, 
regalimosa, les agulles d'aigua 
li queden pel cos evaporant-se 
són crits d'amor. 
                          Aleshores parlem 
amb ajut de metàfores. Com dir si no 
l'excés d'aire calent que abrusa el pit, 
el segament de cames i genolls, 
el cor que se'm desboca quan la miro 
dreta o jaient. 
                      T'adoro 
fins l'esquelet.

Comentaris

  1. Ohhhhhhhhhhhhhhh

    Plas, Plas, Plas, Plas....

    ResponElimina
  2. La Laura Borras l'altre dia citava Benedetti: "Porque eres linda desde el pie hasta el alma". Em recorda una mica el final d'aquest gran poema.

    ResponElimina
  3. Un poema calent, sí senyor! Vinyoli a tot gas!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX