S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 29 de setembre de 2015

L'ESCALF DE LA TARDOR

"No ens escau, segur. Però he pensat que ja que som criatures tardorals, perquè pengem els desitjos dels arbres on ells també deixen anar els seus, com fulles, aquest poema... i gràcies per llegir, com sempre..."




L'escalf de la tardor
és diferent de l'escalf de l'estiu.
Un madura les pomes, l'altre les torna sidra.
Un és un moll pel qual passeges,
l'altre la columna d'un cavall magre que neda
i el riu fent-se cada dia un grau més fred, fins al glaç.
Un home que pateix càncer abandona la dona per l'amant.
Abans ell no se'n va, ella redreça els cinturons al vestidor,
reorganitza els mitjons i els jerseis de l'interior del canviador
per colors. Això és l'escalf de la tardor:
la mà d'ella aparellant les sivelles d'argent amb l'argent,
sivelles d'or amb l'or, penjant-les cadascuna
del ganxo on pertanyen en un armari a punt de ser buidat,
i dient-ne delícia.

traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca




5 comentaris:

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!