Ajaguda sota pomeres
 |
| pomeres sense pecat...poc originals ;-)) |
O Tu,
que un cop et vas topar amb mi
ajaguda sota pomeres després del bany,
perquè no em vas ofegar abans de parlar-me
en lloc d'omplir-me amb la mel blanca i salvatge dels teus mots
i llavors deixar-me a mercè
de les abelles del bosc.
Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca
PS. Que aquesta setmana que comença, dolça en desitjos, vermella al plat (en les postres), corba en versos... sigui plaent en tots els sentits. Durant la setmana, més corbes de cantireta per a tots vatres. Petons...
He llegit: "ajaguda sota poemeres".... i he pensat, cony, quina sort...
ResponEliminaPetons.
Xavi,
EliminaTampoc hi ha tantes poemeres...almenys jo he de fer 50 km per trobar-ne.
:)
Pomes vermelles, com les ensucrades de fira, que no es mosseguen, sinó que es llepen.
ResponEliminaCom tot el que volem que duri...
Elimina:-))
Meravella de poema. Gràcies per traduir-lo.
ResponEliminaÉs un honor que lliges un poema meu a la Tardoral. Em fa molta il·lusió. Moltes gràcies.
:-)) Quan el vaig llegir em va meravellar...té tots els ingredients per seduir sense ser pesat. I a més, diu la crítica anglesa que esmenta TOTS els sentits, per tant és eròtic ;-)
EliminaNena, és un honor per a mi saber que els poetes també són accessibles i agraïts! Un petó molt fort!
Waw, quin poema!
ResponEliminaGràcies per compartir-lo, Montse!
Petit però sucós...com moltes fruites en saó.
Elimina;-)
a mi no m'enredes...si hi ha poma hi ha pecat, i aquí ni han moltes. Bona setmana
ResponEliminaÉs que Adam s'avorria mentre Eva no li feia cas. Tot Paradís hauria de tenir màquines escurabutxaques, amb imatges de pomes, peres i prunes per a fer boca...
EliminaUna abraçada que duri tota la setmana, salero...
Esplèndid, el poema !
ResponEliminaVós sí que en sou, dedicant-me un adjectiu que s'accentua! :-))
EliminaPetons!