Zurich, Bcn, 7 de la tarda, dijous 3 de setembre

Doncs sí. A les 3 de la tarda del susodicho dia jo estava com un flam, ço és, amb la roba per posar a la bossa en una mà i els tremolors d'una primícia a l'altra. Per sort, la roba va anar a parar a la bossa (interior, s'ha de de dir) i els tremolors es van repartir equitativament entre l'estómac i les parts més septentrionals de la meua persona. Vaig agafar el que necessitava imperativament: dni, targes vàries, llibre del Zurich, llibretes i bolígrafs per signar, carregador de mòbil...i el Sant em va dipositar gràcilment i sense percanços de cap mena a l'estació de bus que connecta la cantireta amb lo món-mundial, ço és Targa en una banda i Barcelona a l'altra. Lo uats treia fum, la cantireta tremolava (vaig poder saludar 3 pingüins mentre baixaven del bus cap a Cervera), i el món seguia rodolant, sense caure. Barcelona m'enamora...bado a tots els edificis, m'imagino històries en balcons i sota porxades, em fascinen les pintades a les parets, i torno a badar als edificis, guaita quins decoupages a la façana, guaita quins estucats més macos.... Entro a la Fnac, he promès un regal i jo sóc dona de paraula. N'he vist d'altres però no puc...no sé si els acceptarien, no sé... en fi, pago i me'n vaig, he quedat al Zurich. Pujo, saludo (ostras, hi ha gent que és clavada a la foto de perfil...caram...i jo fent cara de fang cuit...), abraço, beso, somric, toco, palpo, m'adono que sí, sóc al Zurich, i que necessito un cafè. Baixo, i mentre em barallo (lingüísticament) amb el cambrer ("Un cafè amb llet, sisplau"  "Un café con hielo?"  "No, amb llet, con leche. En català, hielo se diu gel." No, Montse, no és moment d'incidir en la fonètica o el bilingüisme abans de la presentació del llibre...) tinc una aparició. De qui? D'aquest home:

Garbí "in the flesh", Un petó! ;-)

que havia promès desvirtualitzar-se per a la trobada... (gràcies, salero, gràcies...). No sé si és la correcta administració de cafè i llet o de que trobo al Joan més guapo, interessant i alt que a la foto de perfil (vés que ha de dir ell, que sí, ja que només li veiem la cara, fins a la cintura, i allà no et fas a l'ideia de que aquet home deu ser més alt que tu i...bé, desbarro, sí... ) però el cafè acompanyada em torna més loquaç del que acostumo a ser. Marededeusinyó...Mostruosinyó mos agafo confessats... i a més abraço la Montse Galionar (és un holograma? és un oasi? és un ocell entre corbs? No, és ELLA!!) i la Roser, que amb un somriure et desarma tots els retrets que he pogut acumular fins ara... i totes les ànimes amb cos a qui aprecio MOLT...

I com que altres ho han explicat divinament, us remeto a ells per a que us feu més a la ideia (lo que deia) de com va anar. Després vai tornar a xerrar pels colzes, i pels ulls, i vaig somriure, i vaig saludar als que ja coneixia i als que acabava de conèixer. Va ser un vespre genial. Moltes gràcies per la presència, la companyia, la complicitat, l'amistat i les lletres. Els números, també, clar, eun una proposta literària que promet alegrar la blogosfera abans i durant la tardor, aquell temps en què les fulles cauen i als vestits els creixen les mànigues i els escots empetiteixen, ais...Ah...i quan anem a Mallorca? 
;-))

Vegeu, llegiu i vosaltres mateixos:

ps. A la manera de Sa Lluna:
http://elraconetdesalluna.blogspot.com/
(La foto del Garbí és de ca sa lluna...gràssis, nina, la sinyora del vestit de flors està molt guapa!! :-) )

ps. A la manera del Gegant del Pi:
http://truquemalgegantdelpi.blogspot.com/2015/09/hem-quedat-al-zurich-i.html

ps. A la manera de la Carme:
http://carmerosanas.blogspot.com.es/2015/09/trobada-al-zurich.html

ps. A la manera de Garbí (Joan Gasull):
http://garbi24.blogspot.com/2015/09/i-si-varem-quedar.html

ps. A la manera de l'Elfreelang:
http://sidubtosoc.blogspot.com/2015/09/emocions-suissesquedem-al-zurich.html

ps. A la manera de l'Eduard:
http://antiartistes.blogspot.com.es/2015/09/quedar-se-al-zurich.html

ps. A la manera del Rafel:
https://rcasas22.wordpress.com/2015/09/01/quedem-al-zurich-si-el-3-de-setembre/