LA GANA
 |
| molles d'internet...no atipen... |
Aquella engruna de pa, diària, rutinària, servil, no li apaivagava la fam que l'aturava. Les notícies d'altres amants el fastiguejaven. No era pas aquell el tracte que volia. Ell somiava petons dolços, puntes de llengua, una amanida de mugrons tibants i les mels de l'entrecuix per assaborir llargament fins la sacietat. Descomptar molles.
Tot
atipa, però el gust que t'apunten és el que alimenta el desig d'un
altre àpat.
PS. Des del NOU BLOC on podeu trobar totes les propostes d'aquest número del Garbí24 (Joan), el 69. Participeu-hi, és un bon motiu per fer caliu ;-)
Tenia somnis exigents.
ResponEliminaI és que, mentre dormia, era un chef de restaurants estrellats...
Elimina;-)
Que suggerent que escrius... el desig d'un altre àpat... pot ser un llesca amb tomàquet, oli i sal?
ResponEliminaPot ser. Un altre àpat ben bé pot ser una llesca. El que hi posi a damunt és a gust de la gana que es tingui...
Elimina;-)
Moltes gràcies per participar i fer-ne difusió. De moment en tenim deu al sac...
ResponEliminaSalero,
EliminaA disposar. Deu(en) ser sucosos, els que has aplegat...
;-)*
Per cert, has canviat el look del blog, no? és bonic, variacions del rosa...
ResponEliminaSí, quan vaig fer els anys (físics) vaig pensar que calia canviar una mica.
EliminaGràcies, aixerida!
Ai, dissortadament son molts que s'han de conformar amb les engrunes.
ResponEliminaPer sort, hi ha qui en fa altres receptes de les engrunes: arrebossar-se, sopa, salsa... i tot té el valor afegit de l'expressió "NYAM!"
Elimina;-)