ENCENDREÇAR
ENCENDREÇAR
Calar foc a l'ordre:
dels peus, el cap em bull.
Als dits poso neurones,
i res em falta tant
com el teu tracte
nerviós
de la meua pell
en saber-te foc.
Prop, volia dir prop.
Del gris, l'escorça
nua com arbre,
viva.
Vine, desendreça'm.
Crema'm. Anota'm.
Fes-me cendra,
i fes-la ben plena.
En aquest l´anhel de calar foc sempre topa amb les arrels . N´és lúnic impediment que hi veig .
ResponEliminaRes no és pla maldament la cendra.
Que la tardor ens dugui noves il.lusions i coratges.
Salut. :)
De moment, amic meu, sembla que la il·lusió té 94 escons...
EliminaPetons! :-)
Llum de foc, calor de tactes.
ResponEliminaDe nit, els rostolls fan rastres de claror en cossos que s'encenen.
Elimina;-)
Brasa encesa abans que cendra.
ResponEliminaSempre. Cremar sense desaparèixer.
EliminaUna abraçada!