I hi ha els rostolls
Hi ha el camp segat
a la tardor.
És un ble
que ronseja i xerra
de tu a tu
amb el raïm.
I hi ha els rostolls.
Fes una pinta
de dits aspres
damunt de les tiges
...
Fes veure que endreces
el rostoll encès.
...
I fes-me paral·leles
a les ves baixes
del meu cos nu.
el camp segat
ResponEliminaincita l'eina
llaurem fondo
veient el que he escrit...potser no estava pensant amb rostolls tal com els de la foto....deu ser que els 69 s em trasbalsen la ment.
Salero,
EliminaTenint en compte que n'ets el curador i organitzador dels relats presentats a concurs per al bloc 69paraules, i a més fas presentacions de llibres amb títols tan suggerents com "V de bes" no m'estranya que la ment es vagi vessant poc a poc en haikus com el teu. La teua ment està ben moblada...no pateixis.
Petons amb tractor ;)*******
4 barres sobre la pell.
ResponElimina;)
EliminaQuan érem quitxalla, corríem pels rostolls amb els peus descalços... Preciosos aquests camps!
ResponEliminaPetonets.
La terra i el cos! Preciós poema, Cantireta.
ResponEliminaBonic poema, amb final preciós. Però ací, a Alacant, la tardor espera. ;)
ResponEliminaVicent
Rostolls parlant amb els raïms, un bon diàleg: pa i vi.
ResponEliminaPreciós, Montse!
ResponElimina