No hem anat a cap espectacle. No en tenia ganes: barallar-me pel lloc, per veure-hi, per sentir-hi, per explicar al plançonet l'argument de l'espectacle. No, aquest any ens hem quedat a casa, i només hem fet 2 incursions a les paradetes per proveir-nos d'adrenalina ( la gran ) i d'arracades, servidora. Ni les firetes són per a tots els públics : les més agosarades ens provoquen pànic, les més assequibles no ens permeten que el
pandeiru ens hi càpiga, les més lentes demanen que estiguem a peu dret per servar el petit. Amb el temps ens tornem ganduls, o estranys de nosaltres mateixos. Les raons són excuses, les excuses són increïbles, ja em direu quin gaudi el teatre assequible a peu de carrer, el més barat a 5€, el més car a 18€. Potser l'any vinent, en un altre setembre, ens trobarem valents per afrontar les multituds assedegades de cultura i suor. Com deia un amic meu : "La Fira és fantàstica si tens un amic targarí que té casa amb llit i dutxa". Doncs això.
Jo diria això: estranys de nosaltres mateixos.
ResponEliminaÉs el que passa amb aquestes bones iniciatives. N'hi ha unes quantes a Catalunya, com la Patum o l'Aquelarre. Comencen sent originals i ben arrelades, però a la que es massifiquen es passa les ganes de deixar-s'hi caure. Suposo que ha de ser molt carregós si t'ho trobes a casa mateix, si durant una setmaneta a l'any se t'omple el poble de gent descontrolada. Tots ho patim, més o menys, amb els típics festivals d'estiu, però no hi ha comparació, és clar.
ResponEliminaJo hi havia anat fa vint anys, i estava tan clapada i amb d'altres inconvenients, que no m'assabentava de res de les obres que m'interessaven, en concret una de molt bona de Talleret de Salt. El millor és viure allà!
ResponEliminaA mi, m'encanta la fira, m'agrada l'ambient i intento anar-hi cada any, tot i que en els darrers anys ha perdut una mica l'encant. De tota manera, m'agrada encara més la Fira de Titelles, té un encant que no sé...
ResponEliminacantireta, juraria que havia deixat ací un comentari aquesta vesprada. Què ha passat?
ResponElimina...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
CANTIRETA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.
José
Ramón...