Passa al contingut principal

D'AMOR MAI FINGIT





T’estimo.

Roma ja és fundada,
Venècia sura damunt de les aigües,
I tu salves les meves hores
amb els silencis pregons d’amor.
I entro a la platja, allà on
els brots de vida descobreixen
                         el món,          i ric.
L’Adriàtic porta grecs arreu,
Itàlia és bandera, veraç, visera,
és pizze,
            piazza
                       e pietra.

Cau la tarda a les Termes de Caracalla,
cap tenor canta als malalts de l'aqua calda.

I tu i jo no ens diem res,
perquè tot és dins dels teus ulls:
les paraules i els fills.

Comentaris

  1. Uff, quanta emoció i quant d'amor. L'amor de veritat li cal dir ben poca cosa. Els fets i els ulls parlen per ells mateixos. Felicitats per tant d'amor!

    ResponElimina
  2. ¿Traducir mi Blog al inglés? ¡Olé! Pues será todo un honor, encanto, pero ya sabes que son textos que no son de mi autoría, la mayoría de las veces.
    Aún así, te lo agradeceré enormemente. Es hermoso saber que te gusta lo que publico.

    ¡Mucha luz y éxito!

    ResponElimina
  3. La meva opinió és que és molt maca, vull dir bella (amb accent italià :)
    Per cert, a mi també m'agraden molt les arracades, però en tinc un munt sense parella que no em poso però que vaig guardant...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars