ENDINS
ENDINS
Convida’m a molles dels teus llavis,
ben conscient que si el conjunt
esdevé harmònic trobaràs
com afeblir llevat i farina.
Comptem l’arròs en grans
i fem-ne munts al meu pit,
i mentre en parlem
llevem la pell del raïm
i els pinyols de les olives
sense mans i sense genives.
Saps qui sóc?
La mà que et clava al meu llit,
saliva d’oli verge, presó de vocals,
enyor mentider, insomni, sexe pur.
Montserrat Aloy i Roca
Febrer 2011
Osti Cantireta... realment sensual i salvatge a la vegada!
ResponEliminaGenial!
"saliva d'oli verge" i "sexe pur" contrasten molt, a mi no m'ho sembla, de sexe pur aquest poema.
ResponEliminaJo de poesia no n'entenc, però et vens molt bé, no?
ResponEliminaCantireta, fa poc que et coneixo però avui m'has sorprès. Uauuuu!
ResponEliminaYihaaa! ¡Sexo puro!
ResponEliminaTe mando muchos besos, cariño.
Quan escrius aquestes coses no sé què dir que n'estiga a la alçada.
ResponElimina