QUAN SURTO AMB ARTISTES...

"WHEN I GO OUT WITH ARTISTS", dels CRASH TEST DUMMIES,  en el seu disc "God shuffled his feet", Arista, 1993.

Quan surto amb artistes
parlen del llenguatge i dels cubistes i dadaistes
intento pescar què volen dir
i beure tants martinis com ells
i no sé quins pintors m'haurien d'agradar.

Si pogués treure, si pogués treure, si pogués
treure l'entrellat del que volen dir els símbols
potser podria, potser podria, potser
podria conéixer personalment els artistes i parlar-hi.

Si fos en David Byrne
aniria a les sales d'exposició sense gaires escarafalls
m'hi prendria una tassa de cafè
i trobaria que el lloc és prou divertit
i la gent em preguntaria quins són els meus pintors preferits.

I si els artistes manessin a la tele?
Tots els anuncis serien de whisky escocès del millor:
Glenfiddich, Glenlivet, la família d'una sola malta.

Els artistes del futur
inventaran noves coses i altres nomenclatures
i s'estaran dempeus davant dels seus quadres
i cantaran i riuran i citaran les escriptures i
un cop a casa somniaran en quadres al·lucinants.

 La traducció és de la cantireta ( ja sabeu qui és, oi? ), la lletra en anglès és aquí . Aquesta entrada és per a la Glòria Coma. Dec tenir un mal dia ( el temps rúfol no acompanya): sort en tenim dels artistes, fan la vida més alegre i bonica, sense ells fóra molt ensopida ( l'art és a tot arreu, començant pels llençols del llit, per exemple ).