Passo més temps a les botigues que a casa meva, i més hores en somnis amb altres persones que dins meu. Més moments íntims en lavabos forasters que estones calmades al de casa meva. Més intimitat silenciosa en el meu cotxe que sospirs forçats en rebedors de tallers mecànics. Més plàstic acumulat en bosses de plàstic que papers importants embolicats en paper. Més papers molt rellevants que paperets escrits en turc antic. Més nombres imparcials que números absolutament partidistes. Més mesos partits per la simpatia cap al dèbil que ajuntats per combatre l'enemic. Més sidral que figues, quina llàstima, amb lo bones que són i el que costa de trobar-ne. Un somriure còmplice, ja sabeu que ja ha començat lo curs escolar.
Bona pinta sí que en tenen, sí.
ResponEliminaTot això porta a unes conclusions molt clares, et cal parar una mica! I sobretot trobar figues, és clar.
ResponEliminaCoratge, t'hi poso jo.
ResponEliminaI poca cosa més, em sap greu.
Complicitats.
Complicitat, també, no puc afegir res més. i Ànims!
ResponEliminaEl curs ha començat, i ben embolicat.
ResponEliminaHi haurem de posar coratge, com diu Jordi Dorca, i un pessic de paciència. Ànims!
Déu ni do quin tràfec! Amb les ganes que tenia jo que comences l'escola. ;-)
ResponEliminano pot ser. no anem bé. busca en un racó del teu cor. has de trobar un raconet per tu.
ResponElimina