Deixeu de pensar...
Aquesta veu aclareix el dubte, posa flors als cactus més pansits, dibuixa rialles en les pells més apergaminades, ens explica perquè respirem amb tanta facilitat. Fins i tot engrandeix el tamany de la moneda de 0,01€.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
La cançó no seria del meu estil, però la veu és certament magnètica.
ResponEliminaBona veu, certament.
ResponEliminaAra, jo tossut de mena, segueixo barrinant eh?
No sé, no sé... no m'acaba de fer el pes ni la veu ni la cançó... però mentre l'he escoltat no he pensat en res :)
ResponElimina