ONZE, AVUI!
M'he llevat d'hora. Sóc al menjador, escrivint. Celebro que som dia 11-09, i cal que posi la bandera al balcó.
Ja no sóc bilingüe, només monolingüe. Potser n'havia estat en algun moment, entre els 19 i els 33, abans de L. Quan els nens creixen, els educo en una sola llengua, especialment si ja van a escola i no volen agafar tírria a sa mare per allargar la tortura, "Mare, prou...!" Sóc catalana, vull continuar-ho sent, els meus pensaments brollen en català igual que les meves paraules. Ens han retallat l'Estatut, ens han pres la política pròpia, ens van arravatar un auto-govern ... Però la identitat, mai.
" Quan convé espines d'or, quan convé seguem cadenes..." Bona diada, companys i amics, dugueu Catalunya sempre arreu i dins del cor.
Ja no sóc bilingüe, només monolingüe. Potser n'havia estat en algun moment, entre els 19 i els 33, abans de L. Quan els nens creixen, els educo en una sola llengua, especialment si ja van a escola i no volen agafar tírria a sa mare per allargar la tortura, "Mare, prou...!" Sóc catalana, vull continuar-ho sent, els meus pensaments brollen en català igual que les meves paraules. Ens han retallat l'Estatut, ens han pres la política pròpia, ens van arravatar un auto-govern ... Però la identitat, mai.
" Quan convé espines d'or, quan convé seguem cadenes..." Bona diada, companys i amics, dugueu Catalunya sempre arreu i dins del cor.
Bona Diada, cantireta!
ResponEliminaMolt bona diada!
ResponEliminaBona diada cantireta!
ResponEliminaUna abraçada.
Bona diada cantireta i a veure si ens comencem a creure això de segar cadenes!
ResponEliminaJo tampoc sóc bilingüe, només tinc una sola llengua física i mentalment!
ResponEliminaQue tremoli l'enemic...
ResponEliminaSom i serem gent catalana! Això del bilingüisme aquí a Catalunya és una estafa! Jo penso, escric, sento, llegeixo, parlo, estimo i visc...en català.
ResponEliminaLa nostra llengua és el català, a partir d'aquí com més en sapiguem millor. Visca Catalunya! El dia de la diada i tot l'any.
ResponEliminaHola. He fet un afegitó a l'entrada, en què explico quan vaig ser mig anglesa, i perquè. El bilingüisme no és real, sempre hi ha un dels 2 idiomes que mana en el cervell.
ResponEliminaSolucionat! Continuareu enviant missatges, oi?
Som el que som i si no ho vivim... morim.
ResponElimina