Passa al contingut principal

A L'ENLLOC

- Me'n vaig.
- On?
- A l'enlloc.
- I ara?
- Sóc un desig, només. El baf del te.
- Ho ets tot.
- Ja no hi sóc.
- Recorda'm, recorda'm...







Comentaris

  1. impermanencia ,jo també ho sento molt.
    Que bonic ho fas tot,punyetera

    ResponElimina
  2. Gràcies, Miquel Àngel. L'amor ho pot tot.

    ResponElimina
  3. Un record que de ben segur el farà tornar

    ResponElimina
  4. Hi ha decisions que ha no tenen camí de tornada.

    ResponElimina
  5. Breu, però intens, oi? Separacions que no es poden desfer.

    ResponElimina
  6. De vegades, tot i estimar, s'ha de marxar. Les entranyes s'esmicolen, però no hi ha retorn!!! Intens amb brevetat. Magnífic!!!

    ResponElimina
  7. Una conversa ben etèria, però ompactant.

    ResponElimina
  8. m'agrada aquesta mena de converses... i aquesta en especial, a l'enlloc hi acaba sent tot..
    molt bon relat!

    ResponElimina
  9. Cantireta, molt breu i concís. Bo. Molt bo.

    ResponElimina
  10. Per cert la cançò d'aquest noi ,genial original ,molt bona ,escoltaré més coses d'ell perque el desconeixia. Gràcies també per això.

    ResponElimina
  11. impactant...
    boníssim....
    fantàstic...

    molt bo!

    ResponElimina
  12. A TOTS: els vostres elogis queden gravats en la meva sang. Gràcies, sou molt amables.

    ResponElimina
  13. Has atrapat al vol un instant! preciós!

    ResponElimina
  14. Molt bo Cantireta! Trist, dur, ras i curt. Genial!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars