ENDINS
Convida’m a molles dels teus llavis,
ben conscient que si el conjunt
esdevé harmònic trobaràs
com afeblir llevat i farina.
Comptem l’arròs en grans
i fem-ne munts al meu pit,
i mentre en parlem
llevem la pell del raïm
i els pinyols de les olives
sense mans i sense genives.
Saps qui sóc?
La mà que et clava al meu llit,
saliva d’oli verge, presó de vocals,
enyor mentider, insomni, sexe pur.
Montserrat Aloy i Roca
Febrer 2011
7 cantirers amb opinió:
Osti Cantireta... realment sensual i salvatge a la vegada!
Genial!
"saliva d'oli verge" i "sexe pur" contrasten molt, a mi no m'ho sembla, de sexe pur aquest poema.
Jo de poesia no n'entenc, però et vens molt bé, no?
Cantireta, fa poc que et coneixo però avui m'has sorprès. Uauuuu!
Yihaaa! ¡Sexo puro!
Te mando muchos besos, cariño.
Quan escrius aquestes coses no sé què dir que n'estiga a la alçada.
La set, la fam, tenen pressa i arrapen. Claven les ungles com un insomni, però no volen eixir d'eixe insomni. No volen deixar de tindre set, de tindre fam, de tindre pressa, en fi, d'arrapar.
Publica un comentari