Ves al contingut principal

UN LLIBRE EM DIGUÉ QUE SOMNIÉS, I SOMNIO

De vegades alguns poemes et vénen a trucar a la porta dels somnis lúcids. De vegades, la Musa et regala, sense que te n'adonis gaire, ja que el seu regal és ben secret i personal, el camí per a dur-lo a la llum i fer-lo visible. I aquest n'és el resultat. D'un poema exquisit de la Barbara Ras, "A Book Said Dream and I Do".

UN LLIBRE EM DIGUÉ QUE SOMNIÉS, I SOMNIO de Barbara Ras

Hi havia plomes i la llum que hi passava a través.
Hi havia ocells que feren les plomes, i el sol que féu la llum.
Les plomes dels ocells feren l'aire més dolç, més dolç
que el silenci en un capoll que espera les ales,
més quiet que l'esguard d'un falcó encaputxat.
Però cap falcó en el verd fet pel pas dels pares.
No, ni pares, papagais volant entre el son lent
i mirant-se els rajos verds per encendre el llarg somni.
Si pell, el rou l'hagués amarat, però la pols
penjada en l'espai com l'aturada del
temps mateix, el qual, després de la dansa amb els papagais,
hagués dit, Gràcies. Ara descansaré.
No és massa tard per a dir que la llum de l'ocell era prou
densa per separar-la amb les mans, i que les plomes que endolcien
el camí, caigut després d'amorosir tantes galtes,
eren vermelles, d'un vermell de rosa amb venes de vol
ara acostant-se a la fi de la volada.
Tot i la detenció en el temps, les plomes es refiaren del vermell
i cregueren que la peresa ompliria el llarg somni,
fins que el llibre es tanqués i el temps tornés per a ferir-nos.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.



Comentaris

  1. Com li vaig escriure a Sergi Monteagudo que té un bloc molt interessant que acabe de descobrir i com les plomes i la llum dels pares d'aquest poema, un llibre és el succedani dels pares, en aquell moment en el que la peresa de la son ens fa sommniar, un llibre, una ploma, i una pàgina en blanc és el somni de qualsevol poeta.

    Una forta abraçada i gràcies per donar-me a llegir aquest bell poema Cantireta.

    Salutacions valencianes

    Vicent

    ResponElimina
  2. Molt bonic el poema, i amb la música sona molt bé. Gràcies per fer-nos gaudir de llengua. Salutaciones!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt l'últim vers de la cançó. El llibre que es tenca com a final amb retorn.

    ResponElimina
  4. Venes de vol,
    sang de somni.
    Un petó està sol,
    digue´m ,ocell,
    on vols que
    te´l porti.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX