Ves al contingut principal

Després de tu

Avui, a les 8 del vespre, en companyia d'unes poetesses de gran nivell, llegiré les meues lletres a Gironella, i les que he traduit d'altri. Ara, permeteu-me que us deixi amb un parell + 1 de poemes deliciosos d'una poetessa finlandesa, l'Eeva Kilpi, traduïda a l'anglès. 




Què és aquest soroll que em desvetlla a mitja nit?

És la biologia. Reclama el seu dret.
De nit el pots percebre més
clarament, quan els 
sociòlegs dormen.



no, perdona, he topat amb tu,
però, gràcies per tocar-me.

Vora els ulls, arrugues felices.  

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


Somrigueu...la resta, després del somriure, ve sola... Gràcies per ser-hi... i molts petons, és clar ;-)



Comentaris

  1. Com diuen els Dharma en una cançó:
    "La nit és el teu cos, amor"

    ResponElimina
  2. si llegeixo els tres a mi em surt:

    quan els sociòlegs dormen
    gràcies per tocar-me
    arrugues felices

    i té sentit, tu. La poesia és de molt mal entendre, però sempre diu coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les poetes també causen el mateix efecte, el d'enllaçar el missatge de benvinguda, el del mig del discurs i el que sembla el comiat, i arribar a una conclusió sorprenent. Tenint en compte que vós sou més de prosa, us he de felicitar efusivament (virtualment, em temo) per aquest poema tan reeixit que heu tret del vostre enginy.

      Petonarros, salero! :-))

      Elimina
  3. Molt boniques aquestes frases..."Perdona he topat amb tu...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mèrit no és meu, Roser. Aquesta poeta té el do de fer-me emocionar amb allò tan suggerent com tocar-te les mans per sota la taula...

      Abraçades, maca!

      Elimina
  4. Respostes
    1. És tan evident com veure una camisa bonica i voler tocar-la. Igualment necessari...

      En va anar... properament alguna foto al bloc (tot i hi ha qui diu que som egocèntrics...)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX