INTENS EN 2 MOVIMENTS

ARTICLE D'AMOR

Et dono una carxofa.
Guarda-la bé,
tot el que jo sóc és dins seu.
Les gràcils espines
de les fulles curtes poden
gravar-te la por a la memòria :
els dits que prenen brins de sospirs
en jardins privats
poden causar-ne, si hi són descoberts.


Tot i així, aquests articles naturals
no fan cap olor. Reptaré dins teu,
sense ser percebuda, per quedar-m'hi,
no sabràs pas que hi sóc.
Un eixam de mi mateixa es reuneix
de nit
per enderrocar els teus ulls cecs.
Una part de mi és el meu tot,
significant i curosament escollida,
propera a la perfecció.

Pots sentir com me'n vaig,
m'arrugo o ploro o et menyspreo,
cadascun dels meus membres és cabdal
per a la vàlua de la meva essència.
No ho dubtis,
l'herència que m'ha sigut donada
perdrà el seu matís primitiu.

Si em marceixo, tu en seràs el culpable.
Ara que et menges el meu cor,
deixo de ser una flor.

A(MO)RANYA

T'abraçaria amb segones,
entre gemecs i teranyines.
Cobert de mi mateixa, salivat,
pendent de la transparència del fet,
amorosament greu (intens).

Quin disbarat malbaratar-te
per les altres, geloses de la cacera!
I el sexe, obert només a estones,
on xuclo a pleret del teu cau,
amagat, llèpol, intens.

Sí, t'afillo i et filo sense ulls,
reservo el t(r)acte per al pa i el suc;
et miro als ulls i m'implores, galant,
el bes del captiu que mor al matí.
I jo ric, t'encalço i et fito, intens.

(Quin plaer saber-te convidat,
tovalla, cobert, únic plat!)

El 2n poema és aquí, tot i ser-ne una traducció de l'original, també meu,  per permetre que el 3r poema surti , gairebé evaporant-se de la meva boca en el recital a Corró d'Amunt, divendres 21 de setembre, a les 21.00.