EL COS QUE CALLA
Hi ha cossos que broden
les juxtaposicions.
Retallen subjectes el·líptics,
amb comes ensucrades
se mengen els verbs copulatius
i tasten, elegants, els complements
circumstancials. El paisatge del discurs
és una vall irlandesa,
còmplice de silencis,
que es vessa, poc verge,
en el meu escot.
La pell escriu, llèpola,
en la distància més difícil:
la boca dels incendis.
Hi ha cossos com salzes,
amatents a la remor en l'aigua.
Cal llegir en el cos que calla.
Tinc les muses a ple rendiment. La culpa és d'uns versos molt interessants, que donaré a conéixer a la Tardoral Poètica. Si veniu, veureu quina forma tenen ;0)
M'agradaria molt anar-hi, però no m'és possible fer-ho.
ResponElimina:-((
Caram, nena, ja tinc ganes de sentir-los!
ResponEliminaJP, xato, llegirem Estellés per a tu, les Horacianes, el poema dedicat al pa i al pebrot escalivat, a la secció oberta del recital.
ResponEliminaJo també voldria conéixe't. Ais... Petons!!
GLO: Tot arribarà. Primer he de fer contactes amb els/les interessades. Caviar, cava, xocolata negra :D
ResponEliminaUi ui... això promet!! :)
ResponEliminaTenen bona pinta i segurament tindran millor tast...què ens faràs un recull pels que no podem ser-hi???
ResponEliminaAnirà tot molt bé!!
Una aferrada.
Si m'escriviu al correu electrònic del meu perfil, us els faré arribar mitjantçant lo Gemeil. I encantada de fer-ho!!
ResponEliminaAbraçades amb motxilla i retoladors :0)
M'agrada que intercalis paraules de la gramàtica en els teus poemes. Dóna molt de si generalment.
ResponElimina"Cal llegir en el cos que calla"
ResponEliminaM'encanta!
Jo utilitzo molt les comes ensucrades, quan escric...
ResponEliminaCantireta, sí que vinc! Ja tinc ganes que arribi el dia 21 per poder-vos fer una abraçada i tastar aquestes delícies poètiques que comentes més amunt.
ResponEliminaQuina entrada a la tardor més bonica que ens espera! Una abraçada i a reveure!
A TOTS: espero estar a l'alçada dels versos tan tendres i emocionants que em regaleu. Gràcies!
ResponElimina