EUROPFFF...(hehe)
Partitura treta d'aquí |
Famós trio europeu expert en
Participació (o no) en la nova temporada de Relats Conjunts 2012-2013.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Partitura treta d'aquí |
:) Boníssim!!
ResponEliminaJe, je. M'agrada aquest barnís irònic.
ResponEliminaQuantes connotacions!
ResponElimina:) :) :)
ResponEliminaNo tatxis please, no tatxis...que m´agraden ... els croissants( i els tigretons)
ResponEliminagenial!
ResponEliminaSÍLVIA: (pitet) :D
ResponEliminaIGOR: indeleble :)
BONALS: Dedueixo que és bo ;)
FLORS: Gràcies!!
ENRIC: ai, la línia...i la salut dental! :D
CAVALIERE: als seus peus :D
Montse:
ResponEliminaÉs BONÍSSIM!!! Treballar les connotacions sempre és bo.
Crec que ho he pillat! Et mereixes un ouzo! O dos! :)
ResponEliminaPer cert, al final venim al recital!! Oeoeoeeee
Molt, molt bo!!
ResponEliminaM´has tret un somriure ;)
Una aferrada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo el que volia era tatxar el segon comentari, no eliminar-lo. ;)
ResponEliminaJejejejeje... m'has arrencat un bon somriure! Molt bo!
ResponEliminaENRIC: bucal, volia dir bucal :D
ResponEliminaGEMMA: oEOEOEOEEEE :D (fent l'avió)
LLUNA: Celebro posar-te animada i riallera! Te n'envio una altra!!
MARTULINA: (enrojolada) Gràcies!! :)
super enginyós !!!!! carai! m'ha agrdat moolt! genial!
ResponEliminahehe! Molt bo Cantireta! ets única i genial!
ResponEliminaMolt bo, nena.
ResponEliminaUn tip de riure!
Una mica d'humor sempre bé de gust...
ResponEliminaBona nit.
Continuo pensant que ets genial. Més, més...
ResponEliminaMolt bo. Em quedo pensant amb totes les referències que has deixat caure com aquell que no vol... o com aquell que va guixant tot allò que (no?) procedeix.
ResponEliminaELFRI: Gràcies... carai :)
ResponEliminaALBA: les teves fotos sí que són genials. Petons!
GLÒ: sí? Gràcies! :)
ROSER: diuen que sí... Nanit, maca.
LLUÍS: Ostras! Gràcies... Un petó!
SÍCORIS: Procedia, procedia. Gràcies!
Ironia de la fina, directa allà on cal, genial!
ResponEliminaGenial, aquesta paleta plena color.
ResponEliminaZEL: Marca de la casa ;) Petons!
ResponEliminaMONTSE: :0) Gràcies, maca!
No m'esperava pas trobar un relat així! Que original! És el primer cop que passo, gràcies a Relats Conjunts (del qual fa temps que no participava, per cert). Aquest comentari mereix una bona ullada pel teu blog, i que n'hi hagin moltes més! ;)
ResponEliminaMolt bo! i original, l'he rellegit dues vegades de maneres diferents ometent algunes de les paraules que hi passes la línea, m'has fet riure!
ResponEliminaUn bon trio polièdric.
ResponElimina
ResponEliminaMolt bo! És tota una picada d'ullet al lector i amb aquesta ironia fresca que li dóna un resultat impagable.