TARDORAL POÈTICA A CORRÓ D'AMUNT
Hi ha dies en què els angles s'esmussen, res no cau i els nombres no importen. En què la paraula escrita ens eleva de la vorera, i ens pita l'orella dreta tot el sant dia, perquè els que ens estimen envien senyals no de fum al nostre cervell, i resulta que mentre volem escriure'ls ells ja contesten, i diuen que frisen per veure'ns... Hi ha dies en què l'amor s'escampa com taca d'oli en una samarreta de cotó. És oli verge d'oliva. És humil, eficient. De prop, millora. LA CANTIRETA RECITA EN PÚBLIC!!!
Us convidem a la
TARDORAL POÈTICA
A CAN CABEÇA NOU
(CORRÓ D'AMUNT-
Vallès Oriental)
el dia 21 de setembre a les 21h
Donarà la benvinguda a la tardor els poetes i la poetessa:
Jordi Dorca (Blog Adverbia) Un home complert (com un dinar de Festa Major)!!
Montse Aloy (Blog Cantireta)...psst, psst!! Sóc JO!! Sí, sou al bloc correcte!!
Joan Abellaneda (Blog 2012 Esquitxos) És capaç d'aixecar pedres, amb la seva poesia!!
Al final obrirem el torn de síl·labes, mots, paraules a totes les persones que vulgueu compartir poemes o microrelats.
Qui
vulgui quedar-se a sopar (entrepà + beguda) pot fer-ho per 5 eurets i
amb confirmació prèvia per fer un capmàs dels que serem. Aquells
que estigueu interessats en una trobada tan i tan recomanable ens
escriviu a nuriapujolas@gmail.com i rebreu les instruccions per
arribar-hi.
quin gust que et reclamin, i quan baixis a trobar.los dóna'ls tot allò que es mereixen, humil i de prop.
ResponEliminaGran, gran, gran escrit nena
Em preguntaves si hi havia algun poema que m'agradara especialment perquè el poguesses traduir. Doncs ací en tens un del poeta Ángel González:
ResponEliminaME BASTA ASÍ
Si yo fuese Dios
y tuviese el secreto,
haría un ser exacto a ti;
lo probaría
(a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir:
con la boca),
y si ese sabor fuese
igual al tuyo, o sea
tu mismo olor, y tu manera
de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
—de esto sí estoy seguro: pongo
tanta atención cuando te beso—;
entonces,
si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste
por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico, pero quiero
aclarar que si yo fuese
Dios, haría
lo posible por ser Ángel González
para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma
a que te crees tú misma cada día
a que sorprendas todas las mañanas
la luz recién nacida con tu propia
luz, y corras
la cortina impalpable que separa
el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre,
yo,
mojado todavía
de sombras y pereza,
sorprendido y absorto
en la contemplación de todo aquello
que, en unión de mí mismo,
recuperas y salvas, mueves, dejas
abandonado cuando —luego— callas...
(Escucho tu silencio.
Oigo
constelaciones: existes.
Creo en ti.
Eres.
Me basta).
Ángel González
Ja tinc ganes de veure'us en acció!!!
ResponEliminaHe mirat el mapa i no veig gaire clar per on si pot arribar, consultaré a la Núria.
ResponEliminaM'apunte virtualment, ja he deixat el poema al meu blog i al de Jordi. Espere que Helena el puga llegir!!!
ResponEliminaque vagi molt bé cantireta , no podré anar-hi però us tindré en la ment...
ResponEliminaCom he deixat als teus companys de nit, us desitjo una vesprada molt intensa i ben acompanyada.
ResponEliminaUna aferrada.
Ja saps que faré tot el possible, i pot ser fins i tot l'impossible per venir. Ja en parlarem.
ResponEliminaUn petonás!
Ah, per cert, Angel González és també un dels "meus" poetes, i en especial en aquest poema. Segur que en faràs una excel·lent traducció. Tu pots, Cantireta!
ResponEliminaM. Roser...busca al mapa "Les Franqueses del Vallès" ja que Corró d'Amunt és un dels pobles que formen aquest municipi. Si tens cap problema per venir escriu-me a nuriapujolas@gmail.com i el resolem. Un petó!
ResponEliminaAnimeu-vos que la Cantireta, en Joan i en Jordi en acció pot ser un terrabastall poètic...i, de fons, la banda sonora dels grills! Un petonàs!
Si no fos per l'inconvenient de la distància i de la dificultat per arribar-hi, segur que no m'ho perdria. Rebre així la tardor ha de ser una vivència inoblidable.
ResponEliminaUna abraçada!
ENRIC :* Ho procuraré.
ResponEliminaFLORS: Ostras... un dels poetes més grans de la literatura espanyola!! Amb humilitat, i te'l dedicaré.
ResponEliminaPetons!
SÍLVIA: estic fent fer flexions a la llengua, per no entortolligar-me :D
ResponEliminaROSER: m'agradaria molt que ens vinguessis a escoltar.
ResponEliminaJOANA: et tindrem ben present, i alçaré la copa per tu.
ResponEliminaELFRI, SA LLUNA: Sereu dins dels versos, bressolades pels nostres cors.
ResponEliminaGLÒRIA: fes l'impossible, ets imprescindible!!
ResponEliminaAngel González, quin repte...!
GALIONAR: llàstima que sigueu de tan lluny, seria bonic que ens trobéssim a ca la Núria...
ResponEliminaMontserrat,
ResponEliminaM'he ben firat, jo!
Abans la gent es casava en el dia del senyor, que és quan toca, ara qualsevol dia a qualsevol hora és bo per fer-ho, i el 21 de setembre és un d'aquests dies triat, i els que hem estat convidats hem d'acceptar.
ResponEliminaTinc curiositat però hauré d'esperar una altra ocasió que segur la hi haurà. :|
Aviat hi serem. Creuem els dits, que hi hagi salut.
ResponEliminaEncara estem en la existència de la tardor
ResponEliminaPer això hem de gaudir del perfum de la brisa del vent,i la claritat de l'aigua de la naturalesa.
Mohamed Mourabet