NO PATEIXIS, COR MEU...

I 5è. Aquest poema és intens fins a dir prou. En certa manera sóc jo: poeta per destí, he viscut la mort i la vida en cada somriure sorneguer que faig. I en cada vers que escric torno a saber quina diferència hi ha entre la criatura i el poema. Potser tot és dins meu...




LA DIFERÈNCIA ENTRE UNA CRIATURA I UN POEMA (“The Difference between a Child and a Poem”), de Michael Blumenthal.

Si estàs aterrit per la pròpia mort

i vols escapar-ne,

és possible que vulguis escriure un poema,

per tal de que el poema dugui el teu nom

fins a l'eternitat, el poema

esdevingui immortal, més enllà de la carn

i la moda, sigui llegit

d'aquí a mil anys per algú

amb tanta por a la mort com tu,

en un camp fosc, de nit,

quan t'hagin decebut en l'amor, un altre cop,

i no hi hagi il·lusió amb què escapar de

la força interior de la pròpia carn

contra els marges cada cop més estrets de l'esperit.

Però si has acceptat la teva mort,

si has pessigat cada dia la carn que ho corrobora,

i has passat pel davant d'infinites làpides

amb el teu nom gravat, si saps de segur

que algun dia, un cop, arribarà el dia

en què et miraràs al mirall per buscar el teu esguard

i només trobaràs silenci, llavors

potser vulguis engendrar una criatura, vulguis empényer

els petits oracles de carn endavant

cap a una història finita, només, però allargant-se,

vulguis llençar la teva llavor al vent

com ho faria la calèndula o el fruit de la passió, i veure

com una flor fresca neix en lloc teu, com la teva cara

n'esdevé una altra, poc a poc, i els teus ulls

llisquen per les galtes, front amunt

cap al teu futur silenciat, predictible.

I, llavors, quan hagis acabat amb tot això,

potser vulguis escriure un poema.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca.

PS. La cançó és sobre Dublin...