A TAULA
Vine a taula.
Com en les pel·lícules
que s'havien parlat des del temps
en què la pell els era més baldera,
s'agafaren de la cintura i es miraren
en els bassals de la memòria.
I hi eren tots dos, amb lletra.
La cintura guardava el tracte
de l'amic i el llibre escrit.
Compartien encara la pluja
quan es van acomiadar fins
llavors,
com llegir-se entre línies.
Bellesa, sí, trobo una imatge fantàstica que dues persones es puguin llegir entre línies. De vegades llegeixes només els titulars... Me la quedo!
ResponEliminaTeva és. Gràcies!
EliminaA mi la pluja m, estova com una esponja abandonada en el blau, en la gran immensitat i enlloc alhora. Entre linees es on viuen els poetes
ResponEliminaI en les cesures, i en els encavallaments.
EliminaLa pell més baldera, no és podia deixar de recordar
ResponEliminaEl tacte de la mà. Com encaixades.
EliminaAi, la pluja, que tant trasbalsa els poetes... És el tercer bloc per on passo aquest matí, i tots amb la mateixa font d'inspiració, encara que desenvolupada de manera molt diferent. És bonic poder compartir la pluja més enllà del temps.
ResponEliminaUna abraçada!
ja veus, som fets de síl·labes semblants.
EliminaUna abraçada!
Potser, sense llegir entre línies no existiria la poesia (l'art?)
ResponEliminaNo ho crec pas. A classe ells em trasbalsen.
EliminaAquesta pluja m'ha fet ben badar.
ResponEliminaMentre tinguis adverbis amb què sostenir el verb, no cauràs.
EliminaPetons.
Un comiat temporal o definitiu, els temporals entre els amants són d'allò més bonics i intensos, però tan intensos són els definitius, a més a més si els dos amants s'estimen.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
A tots els duc al paper. Si saben llegir, no hauran mort.
EliminaHo trobo tan bonic això de llegir-se entre línies,
ResponEliminade vegades hi ha tantes paraules que sobren...
Aferradeta.
Per això tenim vides tan curioses, com escriure en bars.
EliminaPetons!
precises precioses paraules preuades....i la canço.....caram! on l'has trobat? bon diumenge poètic!
ResponElimina;)
EliminaEn els bassals de la memòria i caben tants records!
ResponEliminaAlguns bassals són com llacs. Alguns tenen bussejadors.
EliminaCosta molt llegir entre línies, només ho saben fer els bons lectors, els bons amants, els bons poetes... preciós! com la pluja...
ResponEliminaN'he après per a sobreviure.
EliminaGràcies, bonica.
En els bassals de la memòria, segurament hi havien totes les seves vivències escrites...Compartint els dies de pluja, hi podien llegir entre línies!
ResponEliminaPetonets.
Algunes pluges torben fins i tot les vides més avorrides.
EliminaPetonets!
A TOTS: algunes línies es fonen en els calaixos, però emanen olors que perduren en la memòria.
ResponElimina