PROMET-ME

Potser és la tardor que ja s'ha instal·lat al meu cor. Minven les hores de sol. S'amaga la pell lluent i suau als ulls dels altres. S'apaga la morenor i la cara colrada esdevé pàl·lida. Però les promeses no cauen dels arbres, com les fulles mortes. Aquesta és espectacular, tendra, sincera i emotiva. La canta en Ben Howard.  





I troba'm allà, ramells de flors, esperem entre les hores del fred
l'hivern udolarà a les parets, i ensorrarà les portes del temps

Recer mentre hi anem

I promet-me això: només m'esperaràs a mi, poruga dels braços solitaris

Arran, ben per sota de les paraules

Potser, només potser tornaré a casa.

Qui sóc jo, estimada,  per a tu?
Qui sóc jo?
Qui t'explicarà les meves històries?
Qui sóc jo ?

Qui sóc jo per a tu?
Qui sóc jo?
Podria ser un fardell amb el temps, solitari?
Qui sóc jo per a tu?

Qui sóc jo, estimada, per a tu?
Qui sóc jo?
Seré un fardell

Qui sóc jo, estimada, per a tu?
Qui sóc jo?

Vinc sol fins aquí.
Vinc sol fins aquí.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca