Passa al contingut principal
Etiquetes

PLANTA'M A CORRÓ

fulles d'aquest bosc excels
 
Dermis.
Semblo tosca,
aparent i verda.
Socs salvatges
(i en som)
es drecen
al meu davant.
Pugen sentors de mi
en cada pas de caçador.
NO tinc res per oferir-te,
excepte aquest silenci
de faig. De desfer el que faig.

Planta'm a Corró.
No te'n penediràs. 




Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Sílvia 23 de setembre del 2012, a les 11:47

    Molt bona! De fet ja hi ha una part de tu plantada a corró ;) Hi vas deixar uns versos plens d'amor. Ets única, com la teva poesia.

    PS: Al final amb les presses em vaig oblidar del teu llibre... Me'l guardaràs per quan ens tornem a trobar? Petons

    ResponElimina
  2. fra miquel23 de setembre del 2012, a les 13:00

    Ets una artistassa! ;o)
    A veure si a la propera puc venir
    petó

    ResponElimina
  3. sa lluna23 de setembre del 2012, a les 16:21

    Un gran èxit, una nit fantàstica, ho celebro i us felicito!

    Aferrada

    ResponElimina
  4. Enric23 de setembre del 2012, a les 18:09

    Plantada Corró no cal que desfacis res.
    Vas aconseguir que tots sortissim amb la sensació de que escriure fa servir la bellesa per crear-ne una de nova, diferent.
    Hi han arbres que creixen. N hi han que es queden petits.
    Tots tenen el seu lloc en el bosc.

    ResponElimina
  5. cantireta23 de setembre del 2012, a les 21:17

    SÍLVIA: ja hi pots comptar. Tu també ets irrepetible. Petons.

    ResponElimina
  6. cantireta23 de setembre del 2012, a les 21:17

    FRA MIQUEL: oi tant, que passaré llista en veu alta. Gràcies, maco!

    ResponElimina
  7. cantireta23 de setembre del 2012, a les 21:18

    SA LLUNA: Abraçada forta!

    ResponElimina
  8. M. Roser23 de setembre del 2012, a les 21:24

    Com un majestuós faig, vols ser plantada a Corró...La veritat és que ni hi desentonaves gens, la teva poesia i sensibilitat, estava ben integrada al paisatge i volava en la calma de la nit.
    Espero que tornem a coincidir...
    Petons de tardor.

    ResponElimina
  9. cantireta23 de setembre del 2012, a les 21:27

    ENRIC: Els llibres de la meva biblioteca tenen diferents mides. Però són necessaris per a mi, per a créixer i ensenyar llengua i literatura. Formen part del bosc de lletres de la meva vida.

    ResponElimina
  10. cantireta23 de setembre del 2012, a les 21:29

    ROSER: JO també ho espero. Petons.

    ResponElimina
  11. rits23 de setembre del 2012, a les 22:01

    Així doncs, va ser tot un èxit, oi? enhorabona!

    ResponElimina
  12. Glo.Bos.blog23 de setembre del 2012, a les 22:07

    Cantireta!
    Ja t'ho vaig dir, fas una poesia excepcional i la llegeixes amb molt de sentiment. Em va agradar molt compartir amb tu i amb tots els amics aquesta màgica nit a Corró.

    ResponElimina
  13. cantireta24 de setembre del 2012, a les 10:36

    ENRIC: i les fustes dels arbres, ben treballades, fan mobles exquisits. O arracades.
    Ptns.

    ResponElimina
  14. Carme Rosanas24 de setembre del 2012, a les 19:27

    I et vas plantar a Corró i ens vas embadalir, cantireta!

    ResponElimina
  15. Ramon Pruneda24 de setembre del 2012, a les 23:35

    quan veig una foto del moncat plantada aquí, sempre penso que no està sola, les lletres i els afectes l'acoronen.

    ResponElimina
  16. Anònim25 de setembre del 2012, a les 17:17

    Muy guapo y frondoso ese camino y bosque.

    ResponElimina
  17. Jordi Dorca25 de setembre del 2012, a les 18:12

    !!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars