REVERS
 |
| Participació al joc literari d'en Jesús Tibau |
"Mama...i no podria aprendre a casa? Perquè tu, que ets mestra, me'n podries fer a mi, si no tens col·legi on anar...Eh, i així tots estaríem contents... Què et sembla?... Mama...no ploris...mama..."
Els xiquets sempre troben solucions senzilles i genials.
ResponEliminaMolt real, i trist. I amb una mirada molt tendra, pobret.
ResponEliminaUn xiquet amb recursos... a vgeades, ells són més valents que nosaltres.
ResponEliminaBonic i tendre, cantireta.
Trist i real, però amb tota la força que ens donen els nens sovint.
ResponEliminaMolt ben trobat!
Aferrada.
:) Amb el cor encongit, pobra mare...
ResponEliminaMolt ocurrent, no m'esperava el final!
més d'un plora a la porta de l'escola, petits i grans.
ResponEliminaGràcies
Saber que hi ha quelcom més que el que hi ha és molt fort dir-li-ho a un fill, però ho has de callar, i fer via, snif...
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Peter Pan no volia anar a escola, a l'oficina, fer-se gran. Em sembla molt raonable.
ResponEliminaA TOTS: pensava en ma filla, tan empàtica, tan intel·ligent, tan sorprenent.
ResponEliminaLes ganes d'aprendre eixuguen més d'una llàgrima.
ResponEliminaJo a casa n'he tingut d'aquestes llàgrimes, tant de les filles com de la mare...trist. Però, al mateix temps, enyoro aquesta sensació que tenia quan era petit...
ResponEliminaPetons.