BACH, LLUC, JO
BACH, LLUC SEBASTIAN
Crida'm, fill.
Cal que creïs un mot nou
en què mare i tu us reconegueu,
un so irrepetible, únic,
inesgotable en la forma i el timbre,
una ona sense fi que ens anomeni i ens faci
savis i forts.
El coneixement dels arbres caiguts,
els llacs sense aigua beneita,
tot allò que anomeno perill i auxili,
el turment de nit que enfoca
el dia,
el jo que és un altre Baudelaire
no em serveix per protegir-te.
Mentre no em crides
escoltem Bach,
i el barroc posa paraules
on a mi em sobren,
se m'obren i se'm moren...
i a tu et manquen.
Primer dels poemes que recitaré divendres 21 de setembre de 2012, a Corró d'Amunt. Si veieu ales per terra, plegueu-me-les. Les necessito per tornar a la Terra...
Un genial inici de recital!...
ResponEliminaUn vídeo del teu recital ens faría tan feliços...
ResponEliminaPetons.
Bon tast, Montse!
ResponEliminaUna aferrada.
BON DIA A TOTS: Si sabeu d'alguna manera d'enregistrar-me, jo us en dono el permís.
ResponEliminaEl pòsit del poema és dolorós, però. Ja sabeu perquè.
Petons sincers per a tu, TORO. Petons dins d'abraçades per a tu, NÚRIA.
LLUNA: Gràcies. Una abraçada per a tu, també.
ResponEliminaÉs dolorós però tens una força que no te l'acabes. És el millor poema per obrir el recital.
ResponEliminaM'agrada molt.
ResponEliminaCantireta! Estàs feta una artista de cap a peus! El poema, és tristament deliciós. I ara, a més, va i ens muntes un recital! Caram, caram... segur que serà un èxit. Segur.
ResponEliminaSi trobo ales per terra no sé si te les plegaré, no sé si podries volar molt bé perquè segur que te les mullo de llàgrimes. Un poema amb força i emocions intenses, cantireta. Un començament immillorable.
ResponEliminaSi entre una madre y su hijo se crean universos, ni digamos de la riqueza y originalidad de su lenguaje. Un abrazo sin prosa y sin prisa.
ResponEliminaVal
Barcelona Daily Photo
Quina preciositat de poema. Emociona de bona veritat.
ResponEliminaUn poema, que dedueixo expressa una emoció sortida del fons del cor...
ResponEliminaPetonets.
Magnífic poema Montse. Jo també vull el video del teu recital.
ResponEliminaAbraçada.
M'has fet emocionar, perquè us he visualitzat!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!
Si només llegint-lo aquí ja arriba tan endins, no vull ni pensar com serà sentir-te'l recitar. Serà una nit densa d'emocions, sens dubte!
ResponEliminaUna abraçada, Montse!
Cantireta si això és l'inici no se pas com acabarem. Tant de talent en unes hores pot ser una experiència excepcional!
ResponEliminaM'ha agradat MOLT!.
Ah, jo també vull el vídeo.
A TOTS: :0) Feliç de saber que tot i la història que hi ha al darrere us arriba i us sommou. Tot poeta es considera més que agraït que aquest moment ens arribi, un cop a la vida.
ResponEliminaUna gran abraçada (agafeu número, eh?) I petons...