Passa al contingut principal

ELOGI DE LA PINTURA

Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673

Entren al museu disposats a dissipar tots els dubtes sobre la seva relació. Venus els és còmplice en el primer petó francès, Magritte els il·lumina sobre els contrasts de la seva relació, Dànae els sorprèn mentre s'imaginen nus en el llit.

- Saps? M'agradaria molt saber una cosa... on és el Klimt clímax d'aquesta sala....
- Digues, sóc tot orelles, m'agrada que elogiïs la pintura... aquest mugró  museu és una canya...
- Tu saps on es troba l'origen del món? Quines pinzellades lo Courbet... Corbes, corbes, ai que em marejo...
- Vas forta, nena... guaita la Marialluïsa, ai, la Mona Lisa... Me sento observat, i si mos amaguem?

Participació sense llibre ni faristol, d'esquena a l'aparador del menjador, i en roba "casualwear" en què el més calent és sota la disfressa ;D

Comentaris

  1. Molt divertida la teva participació, cantireta!!!! M'ha encantat!!!

    Noieta:

    Que te'n recordes del meu Joc del Si fossis?
    Que has rebut els correus que et vaig enviar sobre el joc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!!

      Sí, t'he enviat un correu! Els he rebut tots... tenia molta feina...

      :*

      Elimina
  2. Ara no sé si són més importants les coses que es diuen, o les que no es diuen...

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. I això que als museus hi ha aire condicionat... a l'escalfor de cadascú ¨:DD

      Elimina
  4. son más importantes las cosas que no se dicen..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay miradas muy elocuentes, jordim. Las he visto/vivido en primera persona... WoW!!

      Elimina
  5. Boníssim! i amb moltes aclucades d'ull a altres obres....es nota una mena d'ardor...

    ResponElimina
  6. Chapeau, cantireta! I els indicis d'equívoc mal dissimulats...


    d.

    ResponElimina
  7. No diuen que el més calent és a l'aigüera???
    No l'oblidaran mai aquesta lliçó d'art...
    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  8. Molt divertida aquesta passejada, visita... i el més divertit ens espera sota la disfressa... Tremole només d'imaginar-me'l.

    Un bes de bona nit, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La disfressa. La que cada dia mos posem per anar trampejant. Ells ja se la tenen apamada.

      Petons a tu, xiquet!!

      Elimina
  9. No hi ha com estar envoltats de cultura per dissipar dubtes. :)
    Molt bo!

    Bona nit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :0) Genial el teu comentari, lluna!!

      Un bes còmplice ;)

      Elimina
  10. És la inspiració de l'art, o de l'artista!

    ResponElimina
  11. Ai, quin parell! On tenien el cap aquests dos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se l'han deixat damunt d'una escultura decapitada :DDD

      Elimina
  12. Ja veig que hauria d'anar més als museus, dissabte que ve a és la nit dels museus a Bcn, un moment ideal per treure-hi el nas.

    M'ha agradat molt el relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vés-hi acompanyada. Si el quadre no t'agrada sempre pots mirar l'altre ;)

      Elimina
  13. 100% Cantireta! Ara, veig una mica de censura per aquí!!! ;p

    ResponElimina
    Respostes
    1. La censura en aquest relat és una tisora de tallar plastilina. O sigui, que no fa mal ;))

      Elimina
  14. És un museu amb molt de caliu. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a més s'hi fan calçots és per tornar-hi cada diumenge ;DD

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars