Aquí

Cauen estels damunt dels ulls però els tinc tancats. Pregunta'm perquè: "El teu alè m'enlaira mentre aquest cos teu ja no m'és estrany. No saps l'ànsia de que el tu i el jo es facin u, de que per fi ja sé on et torbes, on les corbes del meu cos amiden la nit i la fan pregona, on (si fossis mar) diries que l'escull (qui escull) pot assaborir abans la presa. Levito en contra de la forma, ni el llast més llaminer em faria tornar sense tu. Laberint. Cintura. Tint opac sobre blanc". Dius lluna però no és singular ni tan lluny: en el meu melic ara ressona la teva veu cadenciosa, i em faig mel. Cauen els teus ulls: "Si els vols, m'has de donar un bes aquí, en el fos en negre..."