Més fàcil anar que...
 |
| Antaviana, sempre :-) |
Abans de venir el cor em va cap a la dreta. Camino torta. Veig un sol cos amb un sol braç, una sola boca, un sol desig. Apostrofo les vocals amb les que t'admiro. Tota jo sóc una A, on convergeix el somriure i l'arravatament. Desa el gelat, trabuca la vocal, posa-ho tot dins...
De tornada em caus. Els ulls van a la dreta de la D. Ets una forquilla que no enforca res. La lletra R no fa remor. En sé l'origen de la N, però aquesta no...no... Somric però ja no em veus, tal com em demanes. Sóc una A, com abans, amb els antònims per endevinar.
És preciós aquest poema... S'ha convertit en uns segons en el meu preferit!
ResponEliminaNo endevinaré cap antònim, jo tampoc...
La tornada sempre és preciosa. Es guarda al cor... en un lloc de difícil accès.
EliminaNo, no cal... :-)
L'anada sempre és més fàcil que la tornada, però pocs s'adonen que sense una tornada no hi ha altre anada possible.
ResponEliminaLa A trabucada si que deu ser una A oberta no?
Salero,
Elimina“It is always the same. Whether you are walking or going by train, the way always seems shorter the second time than the first. (And that is true of distances that are not to be measured in miles and yards.)”
― Erich Kästner
L'A trabucada és un recipient buit...apte per a ser omplert ;-)
Petons!
És més fàcil tornar si tens l'esperança de tornar a arribar.
ResponEliminaArribar: fer de cada tornada un braç a banda i banda del riu on estimar.
Elimina