NO ET TINC POR!

"No em mereixo això. No et tinc por. Tinc la maleta feta, no he esborrat les trucades, ni les notes, ni els retrets. Dels cops a la cara , i les esgarrapades, i dels esguinços, me curaré. A l'hospital ja estan avisats. Si hi tornes t'esperen amb unes manilles. Me'n vaig. Ho sap la policia, els veïns, la meva mare i la teva. Ho sap el poble, i no em fas gens de por. Tu ho saps i tothom ho sap. Que l'amor no és control, ni gelosia, ni amenaces, ni designis poc i gens entenimentats. Que no n'has de fotre res del meu armari, que mirar no és cap amenaça de res ni meua ni teua ni de ningú...que si beus no hauries de venir a casa, a plorar perquè t'obri la porta i després et trobi dins meu com si jo no existís, com si només fos una vagina on abocar la merda que dius em farà un fill per a unir-nos... no, no vull saber que véns, no vull saber amb qui vas perquè marxo del teu costat, allà on NO TINGUI POR de llevar-me i veure el monstre dia rere dia, al cap i al cor i als llençols...tampoc vull fer-me amiga de ganivets i navalles per llevar-me la vida...que dir-me que mataràs els nostres fills per a que no tingui a qui estimar, i a les meues amigues, i a tothom que em vol bé, i hauré de viure NOMÉS  amb tu...què t'has pensat!!!...lo teu no és amor, ni respecte, ni tan sols humanitat... Saps? quan comenci a caminar cremaré el meu dni, i tota la roba que he esperat a abandonar rere meu, i no m'aturaré per res, saps? ....per res, només per arribar on aquesta dona que era abans de conéixe't sigui sencera, sana i estàlvia... i dormiré tota la nit, cada nit... SENSE TU."

PS. En memòria de totes les víctimes de la violència de gènere. Cada cop que es mata una dona, una part de mi es rebel·la contra aquesta xacra anomenada MASCLISME. Vull pau per a les dones que m'envolten, les que fan aquest món molt més tendre. 

SHE (ELLA), de LAURA MVULA

Caminà per mirar-te amb el cap ben cot,

es preguntà si la tristesa tenia sortida.

I ara, qui la durà a casa?

Sabia que aquest cop no en seria l'últim.

I s'espera allà, cercant un salvador,

algú que la salvi d'ella que agonitza,

sempre recula 10 passes i n'avança una,

està cansada, però no s'atura.

No s'atura (6)

Cada dia es posà dempeus, esperant una claror nova,

tancà els ulls i amb una veu de somriure digué

No t'aturis, no, em pertanys.

Plorà, potser és massa tard.

Caminà per mirar-te amb el cap ben cot,

es preguntà si la tristesa tenia sortida.

I ara, qui la durà a casa?

Sabia que aquest cop no en seria l'últim.