Càntir de 7è aniversari

Museu Trepat de Tàrrega. Foto de la cantireta.

AQUEST ÉS UN POST D'ANIVERSARI. Acumulo 7 anys de ser, dir-me i escriure com a cantireta. He mirat de dur-vos un poema bellíssim sobre el llenguatge, l'amor a les paraules i la passió per la música, les 3 coses que em conformen. Els que em coneixeu pel que escric direu que m'escarrasso, que ja ho sabem, que no calia... Els que sabeu si tinc la pell suau també m'ho direu, però d'una altra manera. A TOTS, GRÀCIES PER 7 ANYS DE LLEGIR-ME, ESCOLTAR I DEIXAR MOLLES. Molts petons...

L'ORELLA ÉS UN ÒRGAN FET PER A L'AMOR

(The Ear is an Organ Made for Love), de E. Ethelbert Miller

Fou el primer a abandonar-nos, el llenguatge.

La Gran Migració de les paraules. Quan la gent 

parlava es piconaven mútuament a la boca.

No hi havia vocabulari per a l'amor. Les dones

esdevingueren mascles i ja no podien 

parir l'efusió o una senzilla carícia amb els seus

llavis. Les llengües malfeinejaven l'obscenitat

i el regust de les males intencions. S'ajagué a les ciutats

com la boira ofega tot el que es veu. Les meues 

orelles pregaven ocultar-se i tenir l'ocasió

de fer-se a la guerra. Arreu hi havia la podridura

del nostre so. Algú digué que li feia memòria

de quan en Sonny Rollins ja no hi era.

El món féu córrer històries de com l'aire

mai tornaria a ser el mateix ni ens perdonaríem. Fou la fi

de la civilització i enlloc no podies sentir

les primeres notes de A Love Supreme. Era com si

en John Coltrane mai no hagués nascut. 

Traducció de l'anglès de la Montserrat Aloy i Roca