EL CERCLE ON CREMA
L'aire d'argent
que envolta el sospir
perquè no hi ets
i aquesta gravetat perenne
del cos, de la pedra, del sot,
i el cercle on crema el desig
(no flors, petons)
fabrica versos humits
(sóc rou de tu)
en cada bri d'aigua
en cada glop d'herba
(canten els grillons
que em desclouen
el tu)
...
digues...
pigues
Ja ho diuen que l´estiu és propens als enemoraments. Temps enrerra anava a nedar, ara obr siquies pels carrers ...potser hi hauré de tornar.
ResponEliminaQue la calor ja minva i els petons ens son més tendres. :)
Enamora't, Joan, de l'aigua que hom troba amorosa mentre no oposa resistència al cos mig nu que la captiva.
EliminaEn cullo uns quants i els guardo a casa, per quan me facin falta :)
Un poema preciós!
ResponEliminaM'encanta.
Un somriure d'agraïment.
EliminaGràcies! :-)