Un cop, jo
vaig esdevenir set vedells espanyols en un prat enorme,
somnolent i anònima.
Una com-si-tuació estranya per a mi, però completa.
Llum damunt del clatell
del temps
com dues ales d'un sol estornell,
o amants tan feliços
que cap dels dos li cal pensar en l'altre.
Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca
PS. Un poema sobre la felicitat de saber-se prop tot i la distància. Que tingueu un bon dilluns. Petons...
Amb el món virtual som a prop tot i la distància!
ResponEliminaNo ens cal patir...
Elimina:-)
Un d'aquests vedells era parent meu...
ResponEliminaL'altre, jo.
Elimina:-)*