Passa al contingut principal

I hi ha els rostolls

Hi ha el camp segat
a la tardor. 
És un ble
que ronseja i xerra
de tu a tu 
amb el raïm.


I hi ha els rostolls.

Fes una pinta
de dits aspres
damunt de les tiges

...

Fes veure que endreces
                                                                                                      el rostoll encès.
                                                                                                     
                                                                                                   ...
I fes-me paral·leles
a les ves baixes
                                                                                                              del meu cos nu.


Comentaris

  1. el camp segat
    incita l'eina
    llaurem fondo

    veient el que he escrit...potser no estava pensant amb rostolls tal com els de la foto....deu ser que els 69 s em trasbalsen la ment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salero,

      Tenint en compte que n'ets el curador i organitzador dels relats presentats a concurs per al bloc 69paraules, i a més fas presentacions de llibres amb títols tan suggerents com "V de bes" no m'estranya que la ment es vagi vessant poc a poc en haikus com el teu. La teua ment està ben moblada...no pateixis.

      Petons amb tractor ;)*******

      Elimina
  2. Quan érem quitxalla, corríem pels rostolls amb els peus descalços... Preciosos aquests camps!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. La terra i el cos! Preciós poema, Cantireta.

    ResponElimina
  4. Bonic poema, amb final preciós. Però ací, a Alacant, la tardor espera. ;)

    Vicent

    ResponElimina
  5. Rostolls parlant amb els raïms, un bon diàleg: pa i vi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars