Ves al contingut principal

ONZE, AVUI!

M'he llevat d'hora. Sóc al menjador, escrivint. Celebro que som dia 11-09, i cal que posi la bandera al balcó.

Ja no sóc bilingüe, només monolingüe. Potser n'havia estat en algun moment, entre els 19 i els 33, abans de L. Quan els nens creixen, els educo en una sola llengua, especialment si ja van a escola i no volen agafar tírria a sa mare per allargar la tortura, "Mare, prou...!"  Sóc catalana, vull continuar-ho sent, els meus pensaments brollen en català igual que les meves paraules. Ens han retallat l'Estatut, ens han pres la política pròpia, ens van arravatar un auto-govern ... Però la identitat, mai.

" Quan convé espines d'or, quan convé seguem cadenes..." Bona diada, companys i amics, dugueu Catalunya sempre arreu i dins del cor.

Comentaris

  1. Bona diada cantireta i a veure si ens comencem a creure això de segar cadenes!

    ResponElimina
  2. Jo tampoc sóc bilingüe, només tinc una sola llengua física i mentalment!

    ResponElimina
  3. Som i serem gent catalana! Això del bilingüisme aquí a Catalunya és una estafa! Jo penso, escric, sento, llegeixo, parlo, estimo i visc...en català.

    ResponElimina
  4. La nostra llengua és el català, a partir d'aquí com més en sapiguem millor. Visca Catalunya! El dia de la diada i tot l'any.

    ResponElimina
  5. Hola. He fet un afegitó a l'entrada, en què explico quan vaig ser mig anglesa, i perquè. El bilingüisme no és real, sempre hi ha un dels 2 idiomes que mana en el cervell.
    Solucionat! Continuareu enviant missatges, oi?

    ResponElimina
  6. Som el que som i si no ho vivim... morim.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX