Ha fruitat el cedre,
com una rosa oberta,
pètals de fusta
indeleble.
(El ble i la llum, Pagès Editors, 2003)
CAUEN INSTANTS
Cauen instants
en els rellotges
mentre l'arena
ens va colgant.
(De Cauen instants, 2004)
Bloc urgellenco-segarrenc, poètistopenc i sarcàstic, sensuo-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un antes i un después en la vostra percepció dels blocs en català.
CANTIRETA
dilluns 26 de setembre de 2011
Rosa Fabregat
Ha fruitat el cedre,
com una rosa oberta,
pètals de fusta
indeleble.
(El ble i la llum, Pagès Editors, 2003)
CAUEN INSTANTS
Cauen instants
en els rellotges
mentre l'arena
ens va colgant.
(De Cauen instants, 2004)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 cantirers amb opinió:
El segon poema m'agrada molt. L'arena forma part d'un rellotge, i alhora és la que "ens va colgant". Les coincidències fan poesia, poc agradable en aquest cas.
M'agrada la de "Cauen instants". No coneixia la Rosa Fabregat...
Publica un comentari