Ves al contingut principal

Rosa Fabregat

Rosa Fabregat, poetessa de la Segarra, del terreny sec, irregular i ple d'espais grocs, marrons i blaus de cel i de terra, i silencis inspiradors.

Ha fruitat el cedre,
com una rosa oberta,
pètals de fusta
indeleble.

(El ble i la llum, Pagès Editors, 2003)


CAUEN INSTANTS


Cauen instants
en els rellotges 

mentre l'arena 
ens va colgant. 


(De Cauen instants, 2004) 

Comentaris

  1. El segon poema m'agrada molt. L'arena forma part d'un rellotge, i alhora és la que "ens va colgant". Les coincidències fan poesia, poc agradable en aquest cas.

    ResponElimina
  2. M'agrada la de "Cauen instants". No coneixia la Rosa Fabregat...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX