Ves al contingut principal

Els russos i jo



Comprovo amb sorpresa la correcció lingüística dels extrangers quan escriuen en castellà. Sovint fan anar expressions que em posen un somriure als llavis. La seva ironia fina cala com la pluja que realment amara els camps.Em meravella la seva acurada versió del nostre idioma imposat, em sembla fantàstic que no recorrin a les perversions de l'insult gratuït per fer referència a problemes universals. Hi ha un deix de cultura que els eleva per sobre la mitjana del que tinc a la classe, i per això penso, ara, que mai els nacionals mascles li arribaran a la sola de la sabata de la que escriu tan bé, perquè els calen 2 coses : haver nascut més enllà del Danubi, i ser dona. Fins i tot fan que ser espanyol es consideri un honor, escoltant el mestre Rimsky-Korsakov en aquesta peça de nacionalitat tan coneguda, ;-).

Pd. La batuta és el "menos es más", però renoi, quin resultat dóna aquesta dita...!!

Comentaris

  1. M'agrada molt la dita de Mies Van der Rohe, "Menys és més". Però amb excepcions que confirmen la regla.

    Continuo amb problemes per deixar algun comentari al meu bloc i a d'altres. És un error del blogger, perquè s'espatlla i s'arregla sol.

    ResponElimina
  2. Sempre recordaré el dia que, amb mon germà, ens vam quedar de pedra quan un fitxatge nord-americà de la Penya, el van entrevistar a TV3 i va i es despenja parlant en català... No content amb això el paio va i deixa caure la paraula "òbviament"... paraula que en aquella joventut a mon germà i a mi ens semblava treta del passat més culte...

    El bon jan es deia Andy Toolson... un crack!

    M'has fet recordar aquesta anècdota de fa moooolts anys!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX