Passa al contingut principal

CÀMFORA


Amb les arnes,
les armes.
Els forats.
Llana
com lluna.
Mentidera.

Guardo els jerseis a l'armari. Vigilo. Si estan bruts, hi sortiran arnes. 

Comentaris

  1. no m'ha agradat mai l'olor de càmfora!!

    ResponElimina
  2. L'olor de la càmfor em recorda una tieta meua.

    ResponElimina
  3. Guerra a les arnes i visca la càmfora! No puc evitar-ho, és una olor de la meva infantesa...

    ResponElimina
  4. A mi també em transporta a la infantesa, quan guardàvem la roba d'hivern i la recuperàvem amb aquesta olor tan peculiar, i suposo que per això m'agrada.

    ResponElimina
  5. La càmfora, com la llana, amaga mentides. Una, per l'olor de ranci. L'altra, perquè no sempre tapa el que volem amagar... de vegades el jersei més car ressalta el sacsó més petit ;)

    ResponElimina
  6. Saps? Arnes, es el poble de l'angle mes meridional de Catalunya encara mes prop dels ports de besseit que Horta de sant Joan i es a trocar de l'Aragó Ja.Hi fan un oli molt bo i es un poble antic i bonic

    ResponElimina
  7. Jo sempre n'he dit naftalina. No sé si és el mateix.
    Ara ja no és fa servir gaire, venen unes coses més modernes que fan olor de flors i violes i romaní.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars