Ves al contingut principal

DOS EN U

Joan Fontcuberta
El reflex t'arribarà
al fons del cor
de la vall, de tu.
Riu. Sóc llum.
Som dos en u.

Per als meus alumnes, que tenen la paciència d'escoltar el que dic, i la saviesa de destriar el gra de la palla. Aviat volareu sols.

Comentaris

  1. És molt emocionant que una professora estime tant als seus alumnes i parle d'ells així, que sap que en un futur hauran de volar lliures, dos en un.

    Vicent

    ResponElimina
  2. T'ha quedat molt bé! El reflex de la poesia és el que ha d'arribar al cor de la vall, de cada lector o observador.

    ResponElimina
  3. Montserrat , que no t'he tornat la nominació però tin tota una gran capsa de bonbons de xicolata preparada per a Tu he??? T'agrada la xicolata negra o la que porta mes llet i sucre ... a mi la que porta pedacets de taronja i despre m'agraden molt les taronjes confitades talladetes a gallons i sucades de xicolata negra , hi ha una bonboneria a la ramblña catalunya que les fan tan bones que no pots parar , tambe en fan unes amb forma de U que son úniques

    ResponElimina
  4. La XOCOLATA, negra, que l'alegria vingui d'empassar-se la mentida virtual del color.

    ResponElimina
  5. Doncs, crec que els teus alumnes tenen sort de tenir-te com a portadora de la saviesa.
    Preciós poema, Montse.

    ResponElimina
  6. Un bon mestre deixa empremta. Com tu.

    ResponElimina
  7. Quina sort els teus alumnes! De fet també son dos en un, el mestre i els coneixements que transmet. Molt bonic.

    ResponElimina
  8. Hi ha qui diu que cadascú té un rol, i que ells són alumnes fins que se'n van. Però els que tinc són especials. Gràcies, nois.

    ResponElimina
  9. Es una de les millors profes que eh tingut mai i dubto a tenirne cap mes com ella.
    p
    PD: DBR

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX