S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 17 de maig de 2012

ME LLEGEIX

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

Vaig deixar-me les ulleres aquell dia, per error. Ja no em calen. Me llegeix sense ulls. Sense és més perillós, només li calen les mans. Les té calentes. Deixa baf a les meves conques, i se n'humitegen altres de més pregones. Ell també és miop.

Participació humida a Relats conjunts.

24 comentaris:

  1. Com una operació ocular... però d'una altra mena...

    ResponElimina
  2. M'ho hauré de fer mirar, hui no et capte la idea.

    ResponElimina
  3. Doncs mira, jo també sóc miop, però a vegades també m'agrada de treure'm les ulleres. :9

    Un relat boníssim i molt suggeridor, cantireta.

    ResponElimina
  4. Gràcies per l'explicació. Jo també sóc miop i com veus no només per a la vista.

    ResponElimina
  5. El baf d'una miop a les nostres ulleres, i si és un amor més que millor, perquè això vol dir que ens estima...

    Vicent

    ResponElimina
  6. Un relat suggeridor i sense límit.

    ResponElimina
  7. Em suggereix les conques buides de dos dels meus esquelets que sovint passegen pels carrers, de nit.

    ResponElimina
  8. Diuen que el miop ho és perquè no hi vol veure i que si prescindís de les ulleres un temps hi tornaria a veure bé a la llarga... no ho sé... la idea de canviar de sentit i palpar és molt suggerent. Jo també sóc molt miop!

    ResponElimina
  9. Tots els miops disfrutem sense ulleres durant una estona! (a mi m'agrada fer-ho amb una copa de més!)

    ResponElimina
  10. Fa dos anys vaig escriure una espècie de nanoconte que deia:

    "Feia tant de temps que s'estimaven que se'ls mesclava la mirada; en canvi, els descreguts els veien guenyos.

    ResponElimina
  11. Jo també sóc miop. I molt!!! Depenc moltíssim de les ulleres, però està clar que per certes coses no em fan cap falta, tampoc.

    ResponElimina
  12. L'he llegit tres vegades!!!. Moltes vegades en les millors situacions em trec les ulleres!!! hi ho veig tot més clar!! M'ha agradat moltíssim!

    ResponElimina
  13. WAW! Ara sóc jo la que ho diu!
    Quin relat més suggeridor, molt i molt!
    Boníssim.

    ResponElimina
  14. És ven bé que hi ha ulls que no els hi calen les mans..
    però t'acaronen igual

    ResponElimina
  15. Fora destorbs, n'hi ha prou amb els altres 4 sentits.

    ResponElimina
  16. 100% Cantireta. M'encanta trobar aquestes essències!

    ResponElimina
  17. On estiguin els ulls del dits i les mirades de les mans fora ulleres! genial !

    ResponElimina
  18. De vegades una limitació ens fa adonar que tenim tresors amagats que no valoràvem prou.

    Una visió diferent de la pintura. Molt xula!

    ResponElimina
  19. Fora ulls, fora lentes, visca els dits i les sensacions que no es veuen. Bona lectura aquesta!

    ResponElimina
  20. Si jo em deixés les ulleres... viuria el mateix que en el teu escrit. De tant en tant em trec les ulleres per viure i veure el meu món completament abstracte. M'agrada ser miop, i m'agrada el teu curt relat. M.Pilar Martínez Herrero

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!