Ves al contingut principal

BACH, LLUC, JO



BACH, LLUC SEBASTIAN

Crida'm, fill.
Cal que creïs un mot nou
en què mare i tu us reconegueu,
un so irrepetible, únic,
inesgotable en la forma i el timbre,
una ona sense fi que ens anomeni i ens faci
savis i forts.
El coneixement dels arbres caiguts,
els llacs sense aigua beneita,
tot allò que anomeno perill i auxili,
el turment de nit que enfoca
el dia,
el jo que és un altre Baudelaire
no em serveix per protegir-te.
Mentre no em crides
escoltem Bach,
i el barroc posa paraules
on a mi em sobren,
se m'obren i se'm  moren...
i a tu et manquen.

Primer dels poemes que recitaré divendres 21 de setembre de 2012, a Corró d'Amunt. Si veieu ales per terra, plegueu-me-les. Les necessito per tornar a la Terra...



Comentaris

  1. Un vídeo del teu recital ens faría tan feliços...

    Petons.

    ResponElimina
  2. BON DIA A TOTS: Si sabeu d'alguna manera d'enregistrar-me, jo us en dono el permís.
    El pòsit del poema és dolorós, però. Ja sabeu perquè.
    Petons sincers per a tu, TORO. Petons dins d'abraçades per a tu, NÚRIA.

    ResponElimina
  3. LLUNA: Gràcies. Una abraçada per a tu, també.

    ResponElimina
  4. És dolorós però tens una força que no te l'acabes. És el millor poema per obrir el recital.

    ResponElimina
  5. Cantireta! Estàs feta una artista de cap a peus! El poema, és tristament deliciós. I ara, a més, va i ens muntes un recital! Caram, caram... segur que serà un èxit. Segur.

    ResponElimina
  6. Si trobo ales per terra no sé si te les plegaré, no sé si podries volar molt bé perquè segur que te les mullo de llàgrimes. Un poema amb força i emocions intenses, cantireta. Un començament immillorable.

    ResponElimina
  7. Si entre una madre y su hijo se crean universos, ni digamos de la riqueza y originalidad de su lenguaje. Un abrazo sin prosa y sin prisa.

    Val

    Barcelona Daily Photo

    ResponElimina
  8. Quina preciositat de poema. Emociona de bona veritat.

    ResponElimina
  9. Un poema, que dedueixo expressa una emoció sortida del fons del cor...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Magnífic poema Montse. Jo també vull el video del teu recital.
    Abraçada.

    ResponElimina
  11. M'has fet emocionar, perquè us he visualitzat!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  12. Si només llegint-lo aquí ja arriba tan endins, no vull ni pensar com serà sentir-te'l recitar. Serà una nit densa d'emocions, sens dubte!
    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  13. Cantireta si això és l'inici no se pas com acabarem. Tant de talent en unes hores pot ser una experiència excepcional!
    M'ha agradat MOLT!.
    Ah, jo també vull el vídeo.

    ResponElimina
  14. A TOTS: :0) Feliç de saber que tot i la història que hi ha al darrere us arriba i us sommou. Tot poeta es considera més que agraït que aquest moment ens arribi, un cop a la vida.
    Una gran abraçada (agafeu número, eh?) I petons...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX